Venbariarismes

 per què busqueu entre els morts aquell qui viu ?  No és aquí. Ha ressuscitat !  LLlc 24,5 Confesso que Crist ha ressuscitat.  Ho crec, ho celebro i ho visc en la mida que puc i que en sé.  Confesso que el Déu que he conegut en Jesús de Natzaret és un Déu que em té enamorada.  Confesso que de tots els amors coneguts, aquest n’és el primer i la Font.  Confesso que totes les alegries de la meva vida beuen de la nit de la Pasqua.  Confesso que any rere any, Ell fa renéixer en mi totes les esperances.. Enguany que és l'any de la fe, és un plaer poder confessar-ho Glòria Vendrell i Balaguer

Joan 19,18 Allà el crucificaren, juntament amb dos més, un a cada banda, i Jesús al mig. Is. 53 7-8: Com els anyells portats a matar o les ovelles mentre les esquilen, ell callava i  ni tan sols obria la boca. L'han empresonat i condemnat, se l'han endut... X.L. Dufour : El missatge que proclamo és sense dubte un anunci d’amor, però de l’amor crucificat que resta victoriós gràcies a la confiança que tinc en la justícia de Déu. Reconec el rostre de Crist en el del meu germà, en el de l’home desheretat i perseguit per la injustícia dels homes; lluito perquè estigui menys desfigurat en el seu cos de carn i descobreixi el sentit del sofriment. Mirant al que han traspassat, comprendran que Déu és capaç de donar plenitud de la vida al que no es mereix anomenar-se vida. L’acte que Déu ha realitzat al retornar la vida al seu fill Jesús, s’actualitza encara avui. Bonhoeffer :  Déu és impotent i dèbil en el món, solament així està Déu amb no...

 Ara el que cal és que tot recomenci : la veu i el gest on no hi ha ni veu ni gest, els camins que no menen enlloc i la incertesa del vent...  Som al llindar d'un altre temps més dens i vari-diuen Ni tu ni jo no en sabem res, o a penes. Tanmateix sembla que en nosaltres perdura i recomença el món o el poble: tot és u.  El poble és tu i tu i tu i tot d'altra gent que no coneixes, i els teus secrets i els secrets dels altres. El poble és tothom El poble és ningú. Ara és l'hora de dir que el poble persisteix en les cases bastides on no havia cases, en els arbres que creixen on no havia arbres, en les noies que estimen per primer cop en tot allò que comença Quan ja sigui ben fosc tornarem cap el poble  serà pel mes de maig i farà una nit clara-  una mica vençuts, però amb les mans fresquíssimes  de la pluja i del vent, enmig d’un gran silenci Miquel Martí Pol "El poble " ( fragments )

Tu mires per la finestra esperant coses tan simples com veure el gos que et saluda cada matí des de la teulada, els ocells que volen i canten i el fum blanc de la xemeneia del forn, especialment quan és vaporós i fràgil...  El gos et busca quan no hi ets. Sap de sobres que tu sents els seus lladrucs des de dins de casa.  Les piulades dels ocells, que cada vegada sovintegen més per la primavera, et donen ganes de piular com ells. Malgrat els teus tímids intents, no ho aconsegueixes... però ets tan bonic quan ho proves !.... ells s’amaguen entre els testos dels veïns i les fulles enredades de la paret que puja des del pati , però els teus ullets no els dóna treva; cap se te n’escapa !.... i si algun dia  vola un colom o una gavina ... llavors et desfàs en emocions que de tan grosses, no t’hi caben dins !  El fum blanquinós és suggerent. L’observes amb atenció i amb una mica de silenci. No deixa de ser molt misteriós per a tu, però tot i així et ...

Enmig del món, en el tràfec del món, al bell mig del món,  però al capdavall sola  Enmig de tots, envoltada de tots, en el vostre cor, però al capdavall sola  Enmig del mar, a braçades lentes, acompanyada d’ones sempre,  però al capdavall sola  Enmig del bosc, del bracet de les fragàncies més tendres,  però al capdavall sola  Enmig de molts, per a bé o per a mal, ignorada o estimada de molts,  però al capdavall sola  Al néixer i al morir, a dins i a fora de mi, de dia i de nit,  al capdavall sempre sola  Però quan la soledat deixa de ser obscura  i es torna com la llum del migdia,  és quan m’adono de que no n’estic pas de sola.  Hi ha una soledat que enamora. Glòria Vendrell i Balaguer març del 2013

/www.facebook.com/photo.php?fbid=604886869537115&set=a.192112164147923.55187.178044268888046&type=1&theater Una nit de fred intens, d’aquelles en que la neu atapeeix fins i tot l’aire, quan pensava que mai més tornaria a veure el sol, l’ Ababuo, tot veient que ja no li quedaven forces, va pensar que es deixaria morir al terra gèlid. Al capdavall com que mai ningú trobaria el seu cos en aquell indret inhòspit ,al cap del temps acabaria convertint-se en desenes i desenes d’engrunes de neu. I la veritat és que aquesta idea li semblava bonica, de fet de les poques coses boniques que li havien passat en la seva curta però duríssima vida. Maltractada, vilipendiada i humiliada inútilment, l’Ababuo des de ben petita, mai no havia trobat el seu lloc en el món i és per això que aquella nit va decidir interiorment, en el els plecs de la pell més fonda, que la intempèrie no solament seria el seu lloc, sinó també la seva mort. La gelor de la neu i  la nit li van s...

fotografies de l'Anna Bosch Lluny creix un arbre de porpra, vaporós, que fa una flor lluent com vidre, tornassolada com vidre, d'una matèria molt semblant a la matèria de la bombolla de sabó. Ni els estranys corrents de l'amor, ni l'aigua en el punt de la set, és a dir, res d'aquest món, no es pot comparar amb el plaer que regala mirar la flor. Mercè Rodoreda

Montserrat  Jo visc a un país petit  on de tant en tant hi neva i és tan bonic quan ho fa que tot i que de pas,  em sembla una esplèndida terra. Barcelona Jo visc a un país petit  on la muntanya és prop del mar i on hi ha dies com aquests en que el blau i el blanc es besen Sant Boi de LLobregat Jo visc a un país petit on els pobles no sempre ho semblen. Avui  el cel i el  núvol,  l'ermita i el Montbaig reposen plàcids sobre les teulades grisenques La Casa Llarga Jo visc a un país petit on hi ha cases de pagès que guarden geloses la neu de l'oblit i de la pena Glòria Vendrell i Balaguer Febrer del 2013

www.galeriadelpintor.com Ho havia intentat moltes vegades, però com més ho intentava, era com si alguna cosa la aixafés per dins i li fes malbé en les entranyes allò que ella pensava que havia fet bé per fora: es vestia de colors de princesa encesa, es guarnia amb les llums del món, es perfumava amb pètals de flors exòtiques, escrivia amb fil daurat cadascuna de les ombres que es lliuraven a la nit, anava amunt i avall pels camins més destres, dormia, es llevava , menjava, bevia, somiava, estimava i vivia, com no ho havia fet mai ningú. Però tot era en va.  Malgrat tot mai va deixar d’intentar-ho. Ningú s’ho pensava. Ningú ho imaginava.  Tot d’una, quan va deixar de preocupar-se per vestir-se de colors de princesa encesa, quan va deixar de guarnir-se amb les llums del món, quan va deixar de perfumar-se amb pètals de flors exòtiques, quan va començar a escriure de qualsevol manera i del que fos, quan va conèixer els camins maldestres, quan al dormir, ll...

“ Todos nacemos originales y morimos copias “  Carl Jung  “ Lo que la información consume es bastante obvio. Consume atención del que la recibe. Consecuentemente una gran cantidad de información crea un empobrecimiento de la atención”  Herbet Simon ( 1970)  “ En esta amalgama de uniformidad en que nos empeñamos en meter con calzador a los niños, de forzar la igualdad entre hijos y padres, borrando fronteras entre las generaciones, despreciando las actividades lúdicas espontáneas, empecinados en programar esclavizando tiempo de ocio, con este afán de suprimir los brotes de creatividad y genialidad de los hijos y alumnos… estamos matando al niño. Quizá no nos demos cuenta, pero ahora con urgencia, es momento de reflexionar y buscar soluciones a esta impune masacre “  Paulino Castells ( psiquiatra infantil)   El protagonista de la educación no es el método (…) el niño es protagonista de su educación. El principal cuidador actúa como in...

tesesdcauniversidade.blogspot.com Del llibre de Catherine l'Ecuyer : " Educar en el asombro " “ Para que se pueda preservar el sentido del asombro innato que tiene un niño, necesita la compañía de por lo menos un adulto que lo comparte y con quien puede redescubrir la alegría, la ilusión y el misterio del mundo en que vivimos” Rachel Carson “ Nadie hasta ahora se ha dado cuenta de la riqueza de la simpatía, de la bondad y de la generosidad escondidos en el alma de un niño. El esfuerzo de una educación verdadera debería consistir en abrir la puerta de este tesoro “ Emma Goldman “No te preocupes porque tus hijos no te escuchan, te observan todo el día “ Teresa de Calcuta Los niños triangulan entre el mundo y la persona que les quiere y así aprenden (…) ese mirar a través de los ojos de sus primogenitores, es el modo más poderoso del que disponemos para educar a nuestros hijos. Por eso la mirada que tenemos ante el mundo que nos rodea, les afecta tanto a ellos...

aprendizajecolaborativo10.blogspot.es Del llibre de Catherine l'Ecuyer : " Educar en el asombro " “ El misterio es la cosa más bonita que podemos experimentar. Es la fuente de todo arte y ciencia verdaderos” Einstein “El saber, la posesión y dominio intelectuales están en aumento, en una medida tan incomensurable que abruma literalmente a los hombres (…) pero se debilita esa profundidad que brota de la penetración interior, en mirada y experiencia, la comprensión de lo esencial, la percepción por el conjunto, la experiencia, el sentido. Pues todo eso solo se puede obtener en el enfrentamiento interior de la contemplación ; y ello requiere calma, reposo, concentración…”  Romano Guardini “ El misterio nos mantiene sanos. Mientras vives el misterio gozas de buena salud; si destruyes el misterio creas mortalidad (…) loco no es una persona que ha perdido la razón. En realidad loco es el que ha perdido todas las cosas menos la razón. Su mente se mueve en un ...

v ivirenestelado.blogspot.com Del llibre de Catherine l'Ecuyer :  " Educar en el asombro " “ Yo no doy el mundo por supuesto”   G.K. Chesterton  “ La mente intuitiva es un regalo sagrado y la mente racional es un fiel sirviente. Hemos creado una sociedad que rinde honores al sirviente   y ha olvidado el regalo “  Einstein  Los niños se asombran porque no dan el mundo por supuesto, sino que lo ven como un regalo(,,,)  Sean cuales sean nuestras creencias, la gran mayoría de los padres, científicos y educadores compartimos el punto de vista según el cual, el motor del ser humano es algo intangible(...)  El aprendizaje se origina desde dentro y el mecanismo a través del cual deseamos conocer, es el asombro (…)  El juego es la actividad por excelencia a través de la cual aprenden los niños, movidos por el asombro (… ) No es el juego el que tiene que funcionar sino que es el niño el que se tiene que...

www.splendidwallpaper.com   Del llibre de Catherine l'Ecuyer :  " Educar en el asombro " “ La belleza que atrae rara vez coincide con la belleza que enamora “  Ortega y Gasset  “ La humanidad puede vivir sin ciencia y sin pan, pero nunca puede vivir sin belleza porqué entonces no existiría razón para permanecer en este mundo”  Dostoievski   “ Los milagros son comparables a las piedras: están por todas partes ofreciendo su belleza y casi nadie les concede valor. Vivimos en una realidad donde abundan los prodigios, pero son vistos solamente por quienes han desarrollado su percepción. Sin esa sensibilidad todo se hace banal, al acontecimiento maravilloso se le llama casualidad,  se avanza por el mundo sin esa llave que es la gratitud. Cuando sucede lo extraordinario se lo ve como un fenómeno natural,  del que, como parásitos, podemos usufructuar sin dar nada a cambio" Alejandro Jodorowsky  “ La belleza no hace...

www.panchasilva.cl Del llibre de Catherine l'Ecuyer :  " Educar en el asombro "  “ ¡ todos somos superdotados en algo! Se trata de descubrir en qué. Esa debería ser la principal función de la educación (…) La educación es el sistema que debería desarrollar nuestras habilidades naturales y permitirnos salir adelante en el mundo “ Sir Ken Robinson  “ Procuro no cargar mi memoria con datos que puedo encontrar en cualquier manual, ya que el gran valor de la educación no consiste en atiborrarse de datos, sino en preparar el cerebro para pensar por su propia cuenta y así llegar a conocer algo que no figure en los libros. “ Einstein Inculcar es una técnica mecanicista que no consigue resultados sostenibles, porque el sujeto no hace suyo lo que se le presenta. Inculcar es cancelar al niño, sustituyéndole. En cambio la raíz etimológica de “ educar” es todo lo contrario, ex y ducere, acompañar, sacando lo mejor de cada uno desde dentro hacia afuera (…) ...

                                                        G.K. Chesterton :  " Cuando muy niños, no necesitamos cuentos de hadas, sino simplemente cuentos. La vida es de por si bastante interesante. A un niño de siete años puede emocionarle que Perico, al abrir la puerta, se encuentre con un dragón; pero a un niño de tres años le emociona ya bastante que Perico abra la puerta " Educar en el asombro es replantear el aprendizaje como un viaje que nace desde el interior de la persona, una aventura maravillosa facilitada por una consideración profunda de lo que reclama la naturaleza del niño, como el respeto por su inocencia, sus ritmos, su sentido del misterio y su sed de belleza. ( del llibre " Educar en el asombro"  de Catherine l'Ecuyer ) http://apegoasombro.blogspot. com   http://apegoasombro.blogspot. com.es/p/no...

" Jo us donaré un futur i una esperança" Jer 29,11 He passat per aquest corriol centenars de vegades. Hi ha un punt del camí on hi ha una cruïlla natural. El sender es bifurca : a un costat s’obre un pas sense problema, però a l’altre hi ha un pi caigut que barra el camí. No és que sigui impossible passar, però sí que es fa del tot necessari saltar-hi per sobre i no sempre ve de gust... He de dir però, que no sempre ha estat així.  Fa uns anys, un dia que un fort vent va causar d’estralls arreu, entre molts d’altres , també va caure el pi que feia anys i pams que era dempeus en aquell indret del camí. I va caure de manera que va quedar el pas barrat i apte solament pels més pacients i pels més àgils .  Sense cap pressa i com qui no vol, a força de passar per la seva vora, s’ha anat obrint un camí, minúscul al principi , però que a còpia de dies, cada cop ha estat més ample i més planer... Ara ja està totalment dibuixat : terra al mig i verd de farigoles ...

Petita i vulnerable  però arrecerada a l'ombra de la pedra  que li dóna la força que a ella li manca.  Fora de temps ,a l’abric d’intempèries i gelades,  però arrelada en la pedra , que tot i que muda, l’abraça.  Temorosa de perdre el poc verd que li resta,  però de totes les pedres que l’envolten,  la seva no li roba el color, com fan altres...  Insignificant i poruga, esquifida i vergonyosa,  però sobre la pedra, bonica i dolça, coratjosa i amable.  Feia molt de temps que somiava ser altra cosa més que molsa,  però ha decidit quedar-se per sempre amb la seva pedra de l’ànima . Glòria Vendrell i Balaguer gener del 2013

La Griselda era la princesa del país del bon menjar. Des de sempre , nens i nenes d’arreu del món anaven a les places del seu país per comprar pa, hortalisses , verdures, carns i peixos, ous, llet, llegums, arrossos , macarrons, fideus, espaguetis  fruites i postres de tota mena. Però va  passar que al costat del seu país   hi va anar a viure el Roderic, que es va fer dir “ el príncep dels menjars més bons” i va construir al seu voltant unes cases de color gris on es feien aliments variats, igual que els del país del bon menjar.... Però tot era de tacte tou i enganxifós i era tan ple de sucre, que al capdavall tot semblava el mateix perquè tenia el mateix gust.... Ves per on que als nens i a les nenes els va agradar molt tot el que el Roderic feia dins les cases de color gris !...  cada cop hi van anar més i més,  i les cases de color gris es van omplir de gom a gom de nens i nenes que escridassaven i es barallaven per acaparar-ho tot. D...