La Naturalesa també és paraula

La contemplació de la natura, en totes les seves cares i en tots els seus aspectes, és una de les coses que més ens acosta, secreta e íntimament a Déu.

El paisatge solament està en la mirada de qui contempla. Per dir-ho d’alguna manera, objectivament parlant, la natura solament és una acumulació de coses més o menys disposades amb gràcia, però l’apreciació de l’harmonia i de la bellesa està solament en l’ull expectant. La natura ens pot sorprendre, quan no ho esperàvem, però també la podem fer més bella, en relació a la nostra predisposició.

La nostra realitat- el món, ens pot semblar un lloc inhòspit i estrany, si solament el mirem amb els nostres ulls, però pot ser el lloc d’aixopluc de l’amor de Déu, si el mirem amb els ulls de la fe. L’Esperit Sant revesteix amb la seva saviesa, tant la creació, com l’ésser humà, com les coses creades pels homes i les dones, com els estatges més interiors de l’ànima. Certament, tot és Paraula. Tot ens parla de Déu.

Jugava per la terra que Ell havia creat, i m’era deliciciosa la compañía dels homes.

Prov 8,31

Aquest és l'esbós de les seves obres, el feble ressò que nosaltres en percebem. Qui es farà càrrec de la seva omnipotència? 

Job 26,14

Jo he sortit de la boca de l'Altíssim i com una boira he cobert la terra. Jo habitava a les altures celestials, tenia el tron dalt la columna de núvol. Jo sola he seguit la volta del cel i m'he passejat per les profunditats dels oceans. El meu poder s'estenia sobre les ones de la mari sobre tota la terra, sobre tots els pobles i totes les nacions.

Sir 24,36 

El Senyor, al principi, decidí de crear el món, el va fer i assignà un lloc a cada una de les seves obres. Les disposà en ordre per sempre més, des dels orígens fins al seu futur llunyà. 

Sir. 16,26-27 

¿Qui deixa lliure l'ase salvatge? Qui el desferma i el fa marxar?

Job 39,5

Són meus els animals feréstecs i tinc molt de bestiar per les muntanyes? (...)i són meus els animals més petits del camp. 

Salm 50,10-11

El Senyor ha fet el cel amb la paraula. Amb l’alè de la boca ha creat l’estelada. Com dins un odre, recull l’aigua del mar. Reté els oceans en el seu llit.

Salm 33,6-7

Senyor, sobirà nostre, que n'és, de gloriós, el teu nom per tota la terra! 

Salm 8,10

Amb la teva força plantes les muntanyes, cenyit com un valent; 

Salm 65,7

Regalima l'herbei de l'estepa, s'engalanen els turons, les prades es vesteixen de ramats, les valls, cobertes de blat, aclamen joioses i canten.

Salm 65,13-14 

Abans que naixessin les muntanyes, abans que infantessis la terra i el món, des de sempre i per sempre tu ets Déu. 

Salm 90,2

Són frívols de mena tots els qui desconeixen Déu: a partir dels béns visibles, no han estat capaços de conèixer aquell qui és; tot i contemplar les obres, no n'han reconegut l'autor. Han pres per déus els qui regeixen el curs del món: el foc, el vent, l'aire lleuger, el cicle dels astres i l'aigua impetuosa, el sol, la lluna i els altres llumeners del cel. Si, fascinats per la bellesa d'aquestes coses, les han considerades déus, havien d'adonar-se com el seu sobirà les supera immensament, ja que foren creades per ell, que és origen de tota bellesa. I si la força i el poder d'aquelles coses els tenien astorats, havien de comprendre que és molt més fort el qui les va formar. La grandesa i bellesa de les criatures porta, de manera proporcional, a contemplar el seu creador.

Sv 13,1-5

El cel se n'alegra, la terra ho celebra, bramula el mar amb tot el que s'hi mou, jubilen els camps amb tot el que hi ha, criden de goig els arbres del bosc

Salm 96,11-12

Exalceu el Senyor, el nostre Déu, venereu la seva santa muntanya: És sant el Senyor, el nostre Déu!

Salm 99,9

Al principi vas assentar la terra, i el cel és obra de les teves mans; ells passaran, però tu perduraràs. S'envelliran com un vestit, els canviaràs com la gent muda de roba. Però tu ets sempre el mateix i els teus anys no tindran fi.

Salm 102,26-28

Mirar el cel és un espectacle fascinant. El sol que despunta, proclama, quan s'aixeca, com n'és, d'admirable, l'obra de l'Altíssim. 

Que n'és, de gran, el Senyor que ha creat el sol i que amb la seva paraula en dirigeix la ràpida cursa!

La resplendor de les estrelles fa la bellesa del cel; elles són l'ornament radiant de les altures del Senyor. Obeeixen les ordres del Déu sant, s'estan on les ha col·locades i mai no abandonen el seu lloc de guàrdia. 

Mira l'arc iris i beneeix el qui l'ha fet: és magnífic en la seva esplendor. Envolta el cel amb un cercle magnificent; l'ha estès l'Altíssim amb les seves mans. 

Escampa els flocs de neu com ocells que es posen sobre la terra,  

fa baixar la neu com una plaga de llagostes que s'abat sobre els camps. La seva magnífica blancor

meravella la vista, i el cor s'extasia en veure-la caure. 

El Senyor ha domat els oceans profunds d'acord amb el seu designi, hi ha plantat les illes. 

Nosaltres veiem tan sols una petita part de les seves obres, però n'hi ha encara de més grans que no coneixem. El Senyor ha fet totes les coses i ha donat la saviesa als qui són fidels. 

Fragments Sir 43

Ha creat el cel amb saviesa. Perdura eternament el seu amor. Consolidà la terra sobre l'aigua. Perdura eternament el seu amor. Creador dels dos astres gegants. Perdura eternament el seu amor. El sol, que impera sobre el dia. Perdura eternament el seu amor. La lluna i els estels, que governen la nit. Perdura eternament el seu amor.

Salm 136,5-9 

Al·leluia! Lloeu el Senyor des del cel, lloeu-lo en les altures; lloeu-lo, tots els seus àngels, lloeu-lo, tots els seus estols; lloeu-lo, sol i lluna, lloeu-lo, estrelles lluminoses; lloeu-lo, cel del cel i aigües de sobre el cel. Que tots lloïn el nom del Senyor: a una ordre d'ell, tots foren creats. Els donà solidesa perpètua, els imposà lleis que no traspassaran. Lloeu el Senyor des de la terra, monstres marins i tots els oceans, llamps i pedra, neu i boira, huracans, que compliu les seves ordres, muntanyes i tots els turons, arbres fruiters i tots els cedres, feres i animals domèstics, rèptils i ocells alats.

Salm 148,1-10

Glòria Vendrell i Balaguer