Venbariarismes

Diu Enzo Bianchi que  Situar Déu al principi, significa que la realitat és el resultat d’una llibertat, no d’una necessitat, significa que l’home sap d’on ve, defugint així el règim de l’anonimat, significa acceptar l’alteritat, en la qual és possible l’amor,la relació i l’aliança , significa que l’avui apunta a un demà que no depèn de l’atzar, significa situar Déu a la fi.  En el caos, Déu hi posa cosmos, que vol dir, donar possibilitat de vida, de manera que cadascú, des de la seva alteritat i des de la seva llibertat, pugui arribar a ser el què ha de ser.  Déu fa ús de la  "separació “ i no de la fusió, que seria , per altra banda, confusió.  En el  relat del Gènesi, es veu  com l’ésser humà està situat al centre de l’espectacle de la creació, com si es tractés d’una litúrgia: l’ésser humà com a sacerdot que administra totes les coses creades. És l'inici de la seva llibertat, una llibertat que  ha d’orientar-se, des de la per...

Jesús Massana TERESA DE CALCUTA La vida és una oportunitat, aprofita-la. La vida és bellesa, admira-la. La vida és una benedicció, gaudeix-ne. La vida és un somni, fes-lo realitat. La vida és un repte, afronta’l. La vida és un joc, juga-hi. La vida és quelcom preuat, cuida-la. La vida és quelcom valuós, conserva-la. La vida és un misteri, descobreix-lo. La vida és una promesa, compleix-la. La vida és dolor, supera’l. La vida és un himne, canta’l. La vida és un combat, accepta’l. La vida és una aventura, desafia-la. La vida és una tragèdia, enfronta-t’hi. La vida és sort, mereix-la. La vida és vida, defensa-la.

colores en la vida_Nedyalko Ivanov/planetagris.net Bernanos , novelista, assajista  i dramaturg francès , preocupat per la psicologia humana, pel que fa a la pugna entre el bé i el mal i entre la fe i la desesperació, va dir alguna cosa semblant a això : un enterrador que tingui fe no cal que vagi de color negre. Pot dur qualsevol color, perquè duu dins seu tots els colors de la vida. Si matem això, matem l'última esperança de la humanitat.... Plantem cara doncs a la uniformitat, al pensament únic, a la filosofia de moda, a la tendència dominant, a la inèrcia, al devenir absurd... encara que totes aquestes coses aparentment semblin formar part dels colors de la vida, en realitat , si aconseguim despertar de la letàrgia present, ens adonarem amb sorpresa de que totes elles en realitat són negre intens. Sentia dir fa pocs dies que en el món en que vivim cal fer la "tasca de l'escombra", ´que és la tasca de qui neteja, de qui desfà nusos, de qui possibilita la ...

www.galeriadelpintor.com Ho havia intentat moltes vegades, però com més ho intentava, era com si alguna cosa la aixafés per dins i li fes malbé en les entranyes allò que ella pensava que havia fet bé per fora: es vestia de colors de princesa encesa, es guarnia amb les llums del món, es perfumava amb pètals de flors exòtiques, escrivia amb fil daurat cadascuna de les ombres que es lliuraven a la nit, anava amunt i avall pels camins més destres, dormia, es llevava , menjava, bevia, somiava, estimava i vivia, com no ho havia fet mai ningú. Però tot era en va.  Malgrat tot mai va deixar d’intentar-ho. Ningú s’ho pensava. Ningú ho imaginava.  Tot d’una, quan va deixar de preocupar-se per vestir-se de colors de princesa encesa, quan va deixar de guarnir-se amb les llums del món, quan va deixar de perfumar-se amb pètals de flors exòtiques, quan va començar a escriure de qualsevol manera i del que fos, quan va conèixer els camins maldestres, quan al dormir, ll...

Dios es tan grande que tiene tiempo también para nosotros (...)  Hablar de Dios significa, ante todo tener claro lo que debemos brindar a los hombres y mujeres de nuestro tiempo. No un Dios abstracto, no una hipótesis, sino un Dios concreto, un Dios que existe, que ha entrado en la historia y está presente en la historia, el Dios de Jesucristo como respuesta a la pregunta fundamental del por qué y cómo vivir (...) Hablar de Dios quiere decir dar espacio a Aquél que nos lo hace conocer, que nos revela su rostro de amor; significa expropiar nuestro propio yo, ofreciéndolo a Cristo (...) Para hablar de Dios, tenemos que dejarle espacio en la esperanza de que es Él quien actúa en nuestra debilidad: dejar espacio sin miedo, con sencillez y alegría, en la profunda convicción de que cuanto más lo pongamos en medio, y no a nosotros, más nuestra comunicación será fructífera (...) Hablar de Dios, por lo tanto, significa comprender con la palabra y con la vida que Dios no e...

Catacombes de Priscila Aquests personatges procedents d'Orient no són els últims, sinó els primers de la gran processó d'aquells que, a través de totes les èpoques de la història, saben reconèixer el missatge de l'estrella, saben caminar pels camins indicats per la Sagrada Escriptura i saben trobar, així, a Aquell que és aparentment feble i fràgil, però que en canvi és capaç de donar l'alegria més gran i més profunda al cor de l'home. Benet XVI

JOAN 20, 24-29: Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l'anomenat Bessó, no era allà amb els altres deixebles. Ells li van dir:--Hem vist el Senyor.Però ell els contestà:--Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas! Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:--Pau a vosaltres.Després diu a Tomàs:--Porta el dit aquí i mira'm les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient.Tomàs li va respondre:--Senyor meu i Déu meu!Jesús li diu:--Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist! GREGORI EL GRAN: Quan l'apòstol Pau diu : "creure és posseir anticipadament els béns que esperem, és conèixer per endavant allò que no veiem ", es veu ben clarament que la fe és garant...

http://fomentarte.es/obra-pintura.php?artista=131&obra=5 .Montse Vendrell Text inèdit de Josep Ratzinger El artículo del credo sobre el descenso del Señor a los infiernos nos recuerda que d e la Revelación cristiana forma parte, no sólo el hablar de Dios, sino también su callar. Dios no solo es la palabra comprensible que se acerca a nosotros, también es la causa callada e inaccesible, incomprendida e incomprensible, huidiza. Ciertamente, en el cristianismo hay una primacía del logos, de la palabra con respecto al silencio : Dios ha hablado, Dios es la Palabra. Pero tampoco podemos olvidarnos del verdadero escondimiento de Dios. Solo cuando lo hemos conocido como silencio, podemos esperar oir también su hablar, que emana de su silencio. La Cristologia culmina en la cruz, el momento de la tangibilidad del amor divino, en la muerte, en el silencio y en la oscuridad. En el grito de muerte de Jesús : " Dios mio, Dios mio ¿ por qué me has abandonado? " el se...

http://mayzindel.blogspot.com.es/p/painting.html Un dia, un professor de filosofia va començar la seva classe prenent una gerra gran   i buida que va anar omplint amb pilotes de golf. Va demanar als seus estudiants si la gerra estava plena, i els estudiants van respondre que sí. Però el professor va agafar una caixa de boletes i les va buidar dins de la gerra. Fent uns petits moviments , els espais buits entre les pilotes de golf es van anar omplint amb les boletes. El mestre va tornar a preguntar als estudiants si la gerra estava plena i ells van respondre que sí. Seguidament el professor va buidar una caixa amb sorra dins de la gerra. Va sacsejar la gerra i òbviament la sorra va omplir tots els espais buits que havia entre les boletes. El mestre va tornar a preguntar als estudiants si la gerra era ben plena, i tots van contestar que sí. Finalment el professor va afegir dues tasses de cafè dins de la gerra que hi van cabre perfectament ... El professor...