El Bastareny

 


El  Bastareny  neix a Gisclareny, al parc natural Cadí- Moixeró, en un entorn idílic, ens ho ha semblat avui especialment perquè  és un matí de primavera com feia temps que no se'n veia cap: aigua a dojo, ocells que es deixen sentir sense vergonya, sol agraït... tot ha propiciat que l'encontre fos tan bonic  i suggerent. 

El Cadí recull tota l'aigua de la pluja i del desgel, però no se la queda per a ell, la cedeix generosament als sobreeixidors de l'entorn, el bullidor de la llet, el bullidor de sant Esteve, la Font del Violí... La roca calcárea com que és permeable és la que possibilita tot aquest procés, però arriba un moment, com en totes les coses, que la roca s'esgota, s'acaba, i l'aigua necessàriament fa tot el possible per emergir.

El Bastareny té una vida molt curta, ja que mor al Llobregat, a Guardiola de Berguedà, malgrat això les seves aigües s'utilitzen per a la indústria i pel gaudi dels que contemplem i escoltem  la seva Dou, la seva petita però sinuosa i portentosa cascada i la remor de les seves aigües netes i cristallines.

Tota una lliçó de vida: temps de silenci i temps de paraula, acollida i donació, però sobretot de bellesa gratuïta.

Ets font de jardins, pou d'aigües vives que brollen del Líban. Càntic dels Càntics 4,15







Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa