Venbariarismes

 "Al servicio de una vida más humana"  document dels bisbes bascos del 1992 Plantear un ideal de vida sana y feliz que desconozca la contradicción y no asuma  el sufrimiento múltiple del hombre es plantear algo irreal e ilusorio que no responde a los interrogantes más dramáticos del ser humano. (…)    Por otra parte, ¿qué hacer ante el sufrimiento de los demás,  cómo cerrar los ojos ante tanto dolor y desgarro?  ¿Cómo construir mi propio bienestar cuando tantos hombres y mujeres son destruidos por el sufrimiento lejos o cerca de mí? (…)   La enfermedad se nos puede presentar como algo absurdo, irracional e injusto. En realidad, nos está revelando nuestra condición de criaturas frágiles y vulnerables.  Puede ser el momento del realismo y  la aceptación humilde de nuestra contingencia.

Passa de tant en tant, però passa, que un dia agafes un llibre, i no és pel que diu, ni per com ho diu, però no el pots deixar... que passi això amb novel.les interesantíssimes, és bastant normal, però que passi amb un llibre que no fa més que dir coses que has sentit dir moltes vegades , encara que sigui de diferents maneres... és tot un triomf! Suposo que això té a veure, en que existeix un llenguatge de l’ànima, que quan aconsegueix fer diana en el que de debò paga la pena, és com si tot el món es parés: es queden a soles, el cor desitjós i la veu de qui estima portentosament. Es tracta d’un amor que solament podem intuir. De fet, quan l’olorem una mica, per mica que sigui, els plecs de la pell s’obren, i fan camins, en els inescrutables i obscurs a vegades, camins de l’ànima. El títol del llibre ja és prou suggerent : “ Esta noche en casa”. En el desgavell de la nostra vida, en les eficàcies del dia a dia, en l’anar i venir, en les presses i en tantes superficialitats, una ...

Tot i la boira a la muntanya, tot i una sobtada tempesta, sempre torna a lluir el sol. Després de la nit, sempre ve el dia. Mai mai la mort te l'última paraula El mar és signe de benedicció i de vida, però també signe de mort. En el moment que menys ho esperem pot aparèixer una tempesta sobtada que posi en perill la nostra vida. A la muntanya, a la llum del sol, tot és preciós ,càlid i confortable, però si alguna vegada, ens ha sobtat la nit, quan encara hi érem, tot canvia : tot són ombres, incerteses, pors, perills... La saviesa de Déu il.lumina la nostra realitat de bé i de mal, però igual que passa amb els arbres a l’hivern, la mort no té l’última paraula. És possible, malgrat tot, una altra Vida. El sol, amb la seva resplendor, fa veure tota cosa, i les obres del Senyor són plenes de la seva glòria.  Sir 42,16 El sol surt, el sol es pon, anhelant d'arribar al lloc d'on tornarà a sortir.  Qo 1,5 Que n'és, de dolça, la llum! Que n'és, d...

L'arbre, malgrat aparentment li caiguin les fulles, si es manté arrelat a la terra, tornarà a tenir fulles i a donar fruit. L’observació dels boscos a la tardor i a l’hivern és tot un missatge d’esperança: La contemplació del tronc de l’arbre nu ens recorda la humilitat. Ens convida a la paciència. Hem d’esperar que hagin caigut totes les fulles, esperar que acabi el fred , esperar les pluges humides de la primavera, ja que quan aquesta arribi puntual, com sempre, revestirà els arbres, de nou, de verdor i de vida. A l’estiu els fruits ja seran visibles. Ha calgut un temps. L’única cosa que ha estat necessària ha estat que l’arbre estigués quiet i pacient i ben arrelat a la terra. Aquesta és la Bona Nova del cristianisme : la mort ja no té poder. Crist ha ressuscitat. S’inaugura una vida nova. L’Esperit Sant vessat en els nostres cors , ens possibilita participar de la mateixa vida de Crist. Solament ens cal una cosa : ser conscients de la nostra pròpia realitat de...

Marlene y tiene 14 años y medio. Vive en la diócesis de Bangassou (Centroafrica) a donde acaba de volver, escapándose literalmente del infierno. Este infierno es la selva, en la que ha vivido desde que fue raptada de su hogar a los 13 años. Los diablos de ese infierno son soldados de una guerrilla que se hace llamar la LRA. Cuando Joseph Kony fundó este grupo en el norte de Uganda hacia 1980, parecía un movimiento de liberación. Luego se convirtió en una auténtica pesadilla de crímenes, saqueos y violaciones en masa, raptando miles de niños y niñas, pisoteando los derechos fundamentales de civiles inocentes y matando también al último puñado de mártires de la familia comboniana, todos sacerdotes, entre los años 80 y 2000. Entonces el ejército regular los expulsó hacia el sur del Sudán, donde tuvieron su santuario algunos años hasta que de allí los expulsaron hacia el parque nacional de Garamba, en el Congo, 12.000 km de sabana arboreada y selva tropical. Varios intentos por firmar la p...

DEL LLIBRE " EL CEREBRO DEL REY " DE NOLASC ACARÍN: " Gracias al dolor huimos de los agentes que pueden agredirnos, si no lo sintiéramos, al contacto con las llamas, moriríamos abrasados por el fuego. Sin dolor no nos importaría morir. La experiencia mental del dolor, puede ser el sufrimiento" A la llum de la cita d'aquest llibre, em venen al cap algunes consideracions que crec que són molt importants: M'adono que totes les coses valuoses estan protegides pel dolor. Les coses valuoses són a la vegada fràgils i necessiten de la nostra dedicació i atenció. Totes les parts del nostre cos, com més importants són, són també, més fràgils i més susceptibles de dolor. Les parts contingents del nostre cos, com les ungles i els cabells, són les úniques que no tenen terminacions nervioses capaces de produir dolor. No pas per casualitat, neixem amb dolor i morim amb dolor. No sé com serà el dolor de morir,però sí sé com és el de néixer. He tingut la "sort...