Les eines adequades
Hi ha belleses petites i minúscules que solament són apreciables amb l'eina adequada, en aquest cas amb una bona càmera fotogràfica que no precisa gaires coneixements per part meva.
Em fa pensar en les eines adequades que tantes vegades fan possible enamorar-me de menudeses exquisides, tenint en compte que a priori no sempre totes ho semblen.
Pot ser un matí desvetllant-se, unes mans arrugades, una paraula captada, un cafè miraculós, el fred colpejant la cara, un trosset de son, el sotrac del tren, un "tuper" pels fills, un alumne que riu, un llibre antic, un pensament fugisser, una marca a la pell, ell quan m'espera, el matí silenciós, la manteta del llit, l'escrable quan es pot, l'Spotify pel carrer, una foto trobada, quan sona el timbre de casa i arriba un petit, un soroll a la nit...
Omple de llum els meus ulls, que el son de la mort no els acluqui. Salm 13,4
Glòria Vendrell Balaguer
Ordal 5-2-23
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada