Venbariarismes

Situada des del s.XI a la vall estreta del riu Aragon, del que va ser Canfranc en queda poca cosa, ja que el 1944 un incendi va causar d’estralls. És bonica la placeta de l’església de l’Asunción, guarnida amb el vagó d’un tren, cedit per la fundació de ferrocarrils espanyols, a l’associació de veïns de Canfranc com a cotxe saló, i el riu que transcorre a la seva vora. El Canfranc que tothom coneix acostuma a ser un altre, el que ha crescut al voltant de la mítica estació ferroviària, on s’hi va traslladar l’Ajuntament i la vida comercial. El nou Canfranc té i manté l’estil vintage. No li fa lleig, ans al contrari, és original, curiós, i fins i tot un xic romàntic. Passejar pels seus carrers o entre els arbres i parcs a banda i banda del riu, ha resultat un petit plaer, especialment en un dia plujós com avui, on les suggerents boires i les blanques nuvolades ens han deslliurat de la calor sufocant dels últims dies. Des d’època romana ha estat lloc estratègic polí

Com que és la segona vegada que hi pugem, he trobat el camí menys pesat i m’ha resultat bastant més fàcil que el primer cop. Em va passar el mateix la segona vegada que vam pujar al Carlit. En els dos casos, l’única diferència, és que el segon cop sabia on anava. M’ha fet pensar. El que ens cansa i ens fatiga a la vida, no és el treball ni les preocupacions, ni la por al futur, al destí, a la mort... el que cansa i fatiga és no saber on vas i desconèixer qui camina al teu costat. Encara que camini per una vall fosca, no tindré por perquè tu vas amb mi. Salm 23 Glòria Vendrell i Balaguer Juliol del 2019

San Juan de Busa Es tracta d’un conjunt de petites esglésies que comparteixen característiques molt semblants, construïdes entre els segles X i XI i situades en un espai petit, al costat del riu Gàllego, entre Sabiñánigo i Panticosa. Hem d’agraïr sobremanera la tasca de recuperació realitzada pels “Amigos del Serrablo”. D’entre les 15-20 que existeixen, n’hem visitat cinc, però pel que sembla les més significatives estan dins d’aquestes cinc: san Bartolomé de Gavín, san Pedro de Lárrede, san Martín de Olivan, san Juan de Busa i santa Eulalia de Orós bajo.  Cal dir que quan parlem de “mozàrab o pre-romànic” en realitat estem parlant del mateix. El que sí sabem és que fins el 1071, en aquestes contrades, es practicava la litúrgia mozàrabe. La litúrgia romana es va acabar imposant més tard, en temps del rei aragonès Sancho Ramírez. Amb portes i finestres amb arc de ferradura, nau única amb sostre de fusta i abssís semicircular (excepte san Bartolomé de Gavín, que segur

San Caprasio Quan puges o baixes dels monestirs de san Juan de la Peña, hom passa per santa Cruz de la Serós que té dues construccions romàniques precioses : el monestir de santa Maria i la petita ermita de san Caprasio. No sempre és millor el més gran, ni el més important, ni el que és més útil, ni el més sofisticat. Clar que depèn de l’ull que mira, però ningú em pot negar que tot i sent molt bonic l’antic monestir de santa Maria, on hom s’hi esguardaria, no seria aquí, sinó al costat de la pedra humil i petita de san Caprasio. Tota una lliçó!  San Caprasio Santa Maria Glòria Vendrell i Balaguer Juliol 2019 Santa Maria

Com que podria ser l’última excursió d’alta muntanya perquè pels dies vinents anuncien pluges i tempestes disperses al Pirineu, respiro fons i ho agafo amb ganes. Des de l ‘embassament de la Sarra, al costat de Sallent de Gàllego, fins al refugi i a l’ibón de Respomuso, entre anada i tornada hem fet més de 17 km, preciosos, com sempre. Des del pont deras Faxas, el camí es va endinsant i enfilant a poc a poc, acompanyats tota l’estona pel riu Aguas Limpias, que a més a més de tenir “aguas limpias” es fa notar pel soroll de l’ímpetu de l’aigua que transcorre, salta i es despenja entre fonts, torrents,  rierols, salts i cascades. El llenguatge de l’aigua no ensordeix, ans al contrari:  alegra , dóna força i estreny lligams amb  la muntanya. Aigua de Vida. Després dels prats de “Tornadizas” i del “Paso del Onso” que és un barranc profund i pronunciat amb una caiguda d’uns 15-20 m. s’arriba al “Llano del Cheto” i a partir d’aquí, paulatinament, pujant pel costat d’una de

Rabiosament preciós és el qualificatiu que em ve al cap quan penso en el dia d'avui. Hem anat als Lacs d'Ayous, al Parc Nacional dels Pirineus francesos,a la vall d'Ossau. Es tracta d'un recorregut circular de més de 14 km amb vista continuada del Midi d'Ossau,  que permet gaudir de sis llacs: el Bious Artigues 1422m. el Roumassot 1845 m. el Paradís 1976 m. el Meyt 1914m. el Gentau 1947 m.  el Casterau 1943 m. i el Bersau 2103 m. Espectaculars els prats,  espectaculars les vistes,  preciosos els llacs,  bonica la solitud al Casterau,  agraïda l'obaga dels boscos,  lluminós el dia,  assossegat i deliciós el dinar a l'ombra del refugi Ayous,  reparadora i refrescant l'aigua del Gave.... Em deixo moltes coses que no se ni puc explicar perquè hi ha coses,  que de tan pregones que són, el llenguatge no hi arriba. Déu s'ha deixat veure, per això faig meva l'antífona de vespres d'avui que és la festa de Maria Magdalena: (