Venbariarismes

Res millor que això, ni cap títol, ni cap treball, ni cap projecte, ni cap viatge, ni cap aventura, ni cap cosa imaginable, res millor que tots vosaltres! Dono gràcies a Déu per haver-nos concedit la gràcia d'obrir-nos a la Vida.   Felicitats Lluís i Maria!   Glòria Vendrell Balaguer 6 abril 2024

A classe d'ètica hem vist la pel·lícula “la Vida és bella" i posteriorment hem fet alguns exercicis  que han conclòs amb una tasca creativa sobre la mateixa temàtica. Calia fer un relat, un poema, un muntatge musical, un còmic, un dibuix, un reportatge fotogràfic, un article d'opinió  etc... el que fos, on cadascun dels alumnes es trobés a gust. Fer de profe no sempre és gratificant, però quan ho és, ho és molt. Aquesta és una molt petita mostra d'un d'aquests espais gratificants, perquè despertar la creativitat tantes vegades adormida o simplement gandula, és un dels reptes que més m'agrada afrontar i molt més encara, quan t'adones que alguns d'ells i d'elles han gaudit en fer-ho. Adonar-se que la vida és bella per se , que malgrat tantes coses dolentes, impera la bellesa, no solament de les grans gestes, sinó també la de la quotidianitat, per a molts és un descobriment i un privilegi envejable. “La vida és meravellosa” ( León Trosky, atrapat en u

  La mona com a ritual  L’entrega de la mona és un ritus iniciàtic, destinat a marcar el pas del temps en la persona. Normalment és el padrí qui regala la mona als seus fillols tot i que en moltes contrades també és costum de regalar la mona als néts, nebots i fins i tot als fills. Els padrins fan la funció de protectors, de guies de la persona que per la seva curta edat encara està indefensa i desprotegida. Però no només això, sinó que el fet de rebre la mona, o no, és el que explica a l’infant en quin moment de la seva vida està, si ja s’ha fet gran o encara no. Entre els cristians, només reben la mona els infants que encara no han fet la comunió. Una vegada l’infant ha fet la comunió, deixa de rebre la mona.  La simbologia associada als ous  La simbologia més important de la mona de Pasqua és la que suggereix la presència d’ous, de veritat o de xocolata. Menjar ous per Pasqua és una pràctica molt estesa a molts pobles d’Europa, on a més a més hi ha el costum

 

  "Un gran silenci embolcalla la Terra," diu una homilia antiga. El dissabte Sant és una Paraula portentosa que any rere any em toca el moll de l'ós. És la Paraula que necessito, la que asserena dins meu l'anhel constant del descans del cor. Dissabte Sant és el temps de viure abscòndita en Ell, és el temps de la paciència que no tinc, el temps del silenci que plora per fer-se lloc...  "El Rei dorm" diu també l'antiga homilia.... Que s'adormin amb ell totes les urgències, tots els calendaris, totes les preocupacions, totes les coses a fer... Tot Glòria Vendrell Balaguer Dissabte Sant 2024

Ara que ja som al llindar de la Setmana Santa, després de la bonica celebració de Rams, malgrat els mals presagis que auguren alguns pel nostre món, malgrat les guerres, malgrat tants innocents massacrats i malgrat tantes altres incomprensions que m'envolten, confesso que crec en la Vida Eterna, que l'esperança que em mou no és qualsevol cosa i que sé molt bé de qui em refio. Any rere any, les litúrgies de les festes d'aquesta setmana em capbussen en el millor dels misteris, en la certesa que ni cap mort ni cap altre mal passa inadvertit, perquè totes les llàgrimes estan recollides en el clot de la seva mà. Gràcies pel Marc, el nou net, per l'esperada pluja que avui amara el jardí i per la Pasqua que arriba, portentosa com sempre! Glòria Vendrell Balaguer Abril 2024

Cada cop que vas a un lloc, encara que hi hagis anat moltes vegades, sempre hi trobes alguna cosa diferent, especial, nova... Això és el que em passa quan vaig a Portsmouth. El primer de tot és el trosset de família que hi tenim allà, que a vegades passen mesos que no ens veiem, sort de les videotrucades!, però dit això, que és sense cap mena de dubte el més canviant i el més bonic, en els nostres passejos amb ells, no puc passar per alt tants edificis canviants amb llum o sense, tanta espurnes del mar que no havia vist mai, tants petits moments, tants petits detalls, tantes petites estones, tants matins i capvespres diferents, tantes llums distintes, tantes pedretes de la platja desiguals, tantes ullades al cel des de l'avió, tant i tant sempre per descobrir! Penso que el fet de sortir de casa i anar a un altre lloc, segurament ho propicia, però la veritat és que quan hi soc, quan em trobo embadalida en la tasca de perseguir la bellesa minúscula de les coses, m'ado

La veritat és que aquest any he llegit molts bons llibres, però aquest m'ha sorprès molt, és molt recomanable: per a creients perquè aporta arguments científics raonables ben sòlids, i això és fascinant, per a agnòstics perquè els convida a seguir buscant la veritat, i això és irrenunciable, i per a ateus perquè anima a replantejar les coses, i això és molt convenient. Deixant de banda la segona part, de la qual salvo l'apartat de filosofia, quan relaciona l'existència de Déu amb les matemàtiques (fa pensar molt), és especialment interessantíssima tota la primera part, on es reflexiona a partir de l'univers i la cosmologia! En definitiva, Dios existe o no existe: la respuesta a la pregunta acerca de Dios existe independientemente de  nosotros; y es binaria. Es sí o es no. Hoyle:  en efecto, el Big Bang es, en realidad, un despliegue sumamente organizado en varias fases. No tiene nada de  una explosión fortuita, desordenada o aleatoria. Corresponde a un proceso muy cuida

  "Les portes de l'aurora i del crepuscle, s'omplen de goig" salm 64 Aquesta és la imatge de l'últim crepuscle de l'any 2023. Gràcies al "súper macro" de la càmera del mòbil, els rajos vespertins s'han convertit en centenars de cercles de llum de tots els colors possibles que té la gamma del sol, i tots ells entaforats entre un dels xiprers del jardí d'Ordal, mentre la mama-iaia-besàvia dormita somiant ves a saber què!, mentre el papa-avi-besavi medita i resa, conscient que li ha estat regalat un altre any, mentre a la cuina fumeja el tiberi d'avui i de demà, mentre el David i el Lluc juguen amb la terra , mentre la casa es prepara per rebre tots els que encara han de venir, mentre el gos respira amb dificultat perquè ja és molt vellet... Captar una mil·lèsima dels seus matisos, m'emociona, em fa pensar que s'assembla una mica a la seva llum, a la llum de Qui estimo més que res, a la llum que s'ha fet carn  entre nosaltres aqu