Estranya tardor
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgV8Gf2u7FvQ538lOq2dy8GdiSvW0SOLLNw-jpfUsZqJOlukVirj9_0_WKo0zt6ze4qe75x2wVEQrvVwOOUxB5aRomEKGQjDKwYSvmr9FPSH3eoI0kVzRO9KsoaK3-nbaHnsFXtIgNJhtkk/w640-h496/IMG_20201027_072820.jpg)
Enguany la tardor ha perdut els seus colors. Carregada com ve de dolors inexplicables, és com si no fos qui fos, com si les belleses puntuals hagin passat de puntetes a la seva vora. Des de l'angle ocult del jardí, el roig plora la seva absència però contempla el ter ra ple de fulles mortes i emmudeix. Glòria Vendrell Balaguer Octubre 2020 La deshicha del mundo entró en mi alma (Simone Weil) He vist l'opressió del meu poble, conec els seus sofriments. (Èxode 3)