L'estany de Puigcerdà


Tenim dades des del s. XIII que permeten saber de l'existència de l'estany de Puigcerdà. És una harmoniosa construcció que no solament no fa malbé el paisatge ceretà, sinó que n'és el contrapunt i el seu punt àlgid. El plus de les viles que l'envolten i el parc perfectament cuidat i recuperat de l'entorn fan que la ciutat pirinenca tingui un glamour especial.

Les seves aigües són prestades pel riu Querol que davalla de la vall propera. El riu cedeix una miqueta  les seves aigües, però el cabal més gran continua avall fins a enllaçar-se amb el riu Segre, que és el riu també més gran. I si d'aigua parlem, no podem passar per alt la que oculta en la neu de les muntanyes veïnes, enquadra el llac superbament.

Una família d'ànecs avui passejava per l'estany formant una bonica i tendre fila arrenglerada. En una línia perfecta de rituals apresos de temps i temps, els aneguets seguien la mare de ben a prop i les mares marcaven el pas sense ostentacions. El dia que hi torni a l'estany no sé si hi seran... probablement els aneguets seran pares i mares que hauran criat i formaran noves línies a l'estany, boniques i arrenglerades.

Hi ha coses que passen, que canvien, que es transformen... Inclús l'estany, sent el mateix, ha canviat en el temps i  fins i tot cada dia li canvia el color i l'olor, en funció de la llum.  Però hi ha coses que sempre hi són, són sovint les que no veiem a cop d'ull. Com més hi penso, més intueixo que la seva empremta està en el cel, en les muntanyes i en l'aigua viva que ni tan sols un estany pot retenir per a ell sol.

Glòria Vendrell Balaguer

Maig 2022

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa