L'estany de Puigcerdà
Una família d'ànecs avui passejava per l'estany formant una bonica i tendre fila arrenglerada. En una línia perfecta de rituals apresos de temps i temps, els aneguets seguien la mare de ben a prop i les mares marcaven el pas sense ostentacions. El dia que hi torni a l'estany no sé si hi seran... probablement els aneguets seran pares i mares que hauran criat i formaran noves línies a l'estany, boniques i arrenglerades.
Hi ha coses que passen, que canvien, que es transformen... Inclús l'estany, sent el mateix, ha canviat en el temps i fins i tot cada dia li canvia el color i l'olor, en funció de la llum. Però hi ha coses que sempre hi són, són sovint les que no veiem a cop d'ull. Com més hi penso, més intueixo que la seva empremta està en el cel, en les muntanyes i en l'aigua viva que ni tan sols un estany pot retenir per a ell sol.
Glòria Vendrell Balaguer
Maig 2022
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada