Venbariarismes

Amb el telecabina Les Pelerins hem pujat al Plateau de Bigorre. El lloc ofereix diferents possibilitats de recorreguts, des de fàcils fins a més agosarats. Hem optat per un de fàcil, el de tornada, però no al lloc de partida del telecabina, sinó fins al pla de Mir, a l'estació d'esquí de Les Angles que està al costat mateix del Parc animalier. De 2100 m. a 1800 m. d'altitud. Per tant, un sender tot en baixada, però en lloc d'agafar la pista Basera més còmoda i per a senderistes, hem equivocat agafant les pistes de descens del Bike Park. Trampejant, salvant i superant els desnivells del camí, la pols i l'erosió que generen les rodes de les bicicletes, i les mateixes bicicletes que baixaven a tota virolla, hem arribat a baix sans i estalvis. Un cop a casa hem vist que el camí estava prohibit als senderistes… arrgggggghhhh Demà ho farem millor. Sortirem del mateix lloc però cap a l'estany Aude. Ganes d'anar-hi, però pena perquè serà l'últim dia. " Seny...

Aquests dies el llac de Ballcere i la zona del Carlit s'han convertit en els centres neuràlgics, al voltant dels quals giren quasi totes les excursions que fem. De manera que avui , de nou al llac de Balcere i des d'allà  el sentier Pastoral Gagnade. És una ruta molt fàcil, un circuit educatiu de 5,5 km amb poc desnivell, s'hi troben planells i plafons didàctics sobre la fauna i la vegetació del lloc, convidant a la tan necessària escolta de la natura i a la necessitat de respectar-la ( no em trec del cap la desgràcia dels incendis d'aquests dies).  La veritat és que de bestiar no n'hem trobat, ni oví ni vacum ni cabrum, ni de cap mena, solament alguna papallona i alguna que altra sargantana pel camí. Això sí, precioses les vistes de les muntanyes  encimbellades a prop i a la llunyania, preciosa l'ombra dels avellaners, preciós a 1847 m. l'altiplà de Gagnade i preciós el dens bosc de pi negre perfumat per la genciana groga,  l'el·lèbor blanc, els trèvols...

La formiga Teresina feia dies que caminava desorientada pel Capcir. Va deixar el seu formiguer ben tipa de les companyes que li feien la guitza. Al principi tot li semblava encoratjador, però després de caminar dies i dies ben sola, la seva aventura va acabar sent molt feixuga. Al capdavall, la vida al formiguer i vora d'ell, sobretot sota els troncs dels arbres que havien mort i a l'ombra de les falgueres, sempre hi havia xerinola i el tràfec de les  formigues anant amunt i avall. Però quan va voler tornar no va saber com fer-ho...   Uns bons amics que va trobar, compadits d'ella, van voler ajudar-la i començant al costat del riu Tet, seguint pel camí de les Angles a Balcere i acabant al llac, es van disposar a cercar alguna pista que ajudés la pobra formiga a tornar a casa. Les marques grogues del bosc no ajudaven gaire perquè estaven pensades per a les persones i no pas per a les formigues, els líquens i les flors tenien prou feina controlant  el seu petit espai p...

TRAJECTE:  Sortida: estació esquí La Calmazeille a Formiguera. Camí: Serra d'en Mauri, Puig de la serra Dellà, llacs de Camporells, estany de la Basseta, pla de les Carboneres, cabana de la Balmeta, Pasarel·la. Arribada: Llac de la Bullosa 16 km 5:45 h. amb boniques parades  Les fotografies no saben res del vent bufant amb força a la cara i bressolant les flors de cotonera, no perceben les olors de la terra mullada i de les pedres humides al passar vora seu, no escolten el xipolleig de l'aigua llepant les vores dels llacs, no poden palpar els troncs dels avets i dels pins negres, no senten els xiulets de les marmotes quan s'avisen entre elles al veure'ns passar, no tenen la mirada sencera per enlluernar-se amb el paisatge en 360º.... Nosaltres sí que podem. Poques coses em fan tan feliç. Perquè ens estima, ens visitarà un sol que vé del cel (Benedictus) Glòria Vendrell Balaguer Juliol 2026  

Al bell mig de les muntanyes a vegades hom es troba amb vestigis històrics ben curiosos. Això ha estat el dia d'avui. Hem agafat la ruta de "les iglesiettes" que surt del llac Balcere o Vallsera o Vallserra, que condueix a les ruïnes d'un poblat medieval amb la seva església romànica dedicada a Santa Maria, de la qual solament en queda dempeus, i amb prou feines, l'espadanya.  El camí ha començat deliciós, serpentejant al costat del rec de Vallserra en un suau descens fins als prats oberts on reposen les empremtes del poble que va ser,  i de l'esmentada església; des d'allà el camí es torna a enfilar suaument pel bac de Balcere, fins el llac.  Del poble de Vallserra, a 1650 m d'altitud i avui anomenat "esglesieta", tot i que actualment és un centre d'investigació arqueològica, se'n sap poca cosa. Ens hem de remuntar a la història de la zona per situar-lo i comprendre'l.  De fet, del Capcir se'n coneix ben poc o res, anterior a...