Venbariarismes

  Etimológicamente "Primavera" significa "el primer verdor" y tú te has ido justo este día, en el primer verdor de la Pascua que se avecina.  Tengo y siento centenares de palabras que murmullan dentro de mi,  que quieren salir y no pueden hacerlo como quisieran... es que Jesús, ¡ nos has removido tanto! ¡te hemos amado tanto! He recordado esta foto que tenía guardada entre mis cosas hermosas y me ha recordado a ti, me ha sumido en el misterio de la belleza de la muerte, trás y a pesar de la apariencia de hielo y de silencio.  Pequeño, como la minúscula hoja de jardín, pero grande, inmenso en el corazón de Dios. Te hemos querido, te queremos, te querremos. Nos veremos en el cielo Glòria Vendrell Balaguer Març 2026

Demà en faig seixanta-sis. Ara que acabem de, literalment posar al llit, pare i mare, mirant les seves butaques buides, penso que per a ells demà també és l'aniversari. Jo seixanta-sis d'haver nascut i ells seixanta-sis d'estrenar-se com a pares. Van fer de pares llavors i encara ho fan, però de distinta manera.   La realitat s'ha capgirat: jo ara ja no soc una nena, i en canvi ells sí que ho són, s'hi han tornat física i mentalment ella...i de tant en tant també ell...   Estan a punt, al punt... en el punt necessari de deixar-se anar, cuidar, rentar, portar... No per casualitat diu l'evangeli que cal fer-nos com els nens per entrar al Regne del Cel. En aquest misteri de perdre i rebre la Vida, encara que moltes vegades sigui feixuc, no puc més que agrair-los, agrair la seva primera paternitat generosa i també aquesta última tan diferent. No sé si en aquesta vellesa meva més o menys estrenada, que lentament va prenent rostre, sabré fer-me nena com ells... Glòria...