Estimada llibertat

Diuen que el seu nom és “Muerte”, és una àliga oriunda que s’ha criat entre les persones fins a tal punt que ja no sap si és àliga o és persona. Viu al Parc ambiental de Bufalvent, té la vida assegurada perquè hi ha qui es cuida que no li falti menjar, és centre d’atenció dels grups d’adolescents que venen de les escoles , el seu cuidador l’estima i la protegeix... però en els seus ulls de vidre hi ha un desig que ni tan sols ella coneix ben bé.

Quan arriba el capvespre, avessada a no saber volar com els falcons pelegrins que viuen amb ella, albira la llunyania, el Bages que s’esté al seu davant i la munyanya serrada que emmarca el paisatge amb una bellesa descarada ... A  vegades , quan s’inquieta davant de l’espectacle, li posen la “caputxeta” per tranquilitzar-la i tot acaba aquí. 

Peró avui ha plogut, les gotes de pluja fina no li mullen el cos a causa de les seves plomes impermeables, ha caminat sobre les deixalles enterrades al seus peus i que el Parc ambiental té cura d’amagar amb delicadesa i al notar la terra humida en les seves urpes que mai ha fet servir i al sentir  bufar el vent dins les seves orelles, aquell vent tan fort que dóna nom al parc, li ha semblat, tot i que quasi impercebtible,  que aquest li deia alguna cosa...

S’ha arrencat les campanetes dels peus que la tenen sempre controlada, ha mirat a dreta i a esquerra, ha escoltat de nou el xiulet del vent entaforat dins les orelles, el cor li ha començat a bategar com mai, no ha reconegut  el seu nom en la veu dels falcons que presentien el que era a punt de passar “Muerte, Muerte...”i amb la mirada fixada en la muntanya gegantina,  ha començat a volar cel enllà.

Glòria Vendrell Balaguer

Maig de 2021