Una tarda a Vic



Del llatí  Vicus, capital d’Osona, amb aromes pirinenques que arriben avui ensumades de neu, asseguda sobre la plana que duu el seu nom, viscuda i reviscuda per vigatans i vigatanes des del temps de Guifré el pilós, seu episcopal anomenada Ausa en temps visigòtic, vestida i revestida de vestgigis antics, ciutat romana i feudal, renaixentista, noucentista i moderna, escenari de guerres i de sants,  amiga del riu Ter, ferida per un atemptat, escola catedralícia i universitat literària, amb noms il·lustres com Jaume Balmes, Antoni Ma Claret , Joaquima de Vedruna, Josep Anglada, l’abad  Oliba,Cinto Verdaguer Antoni Gaudí i molts d’altres,  embellida amb museus, fires i mercats, provada i enfortida per invasions  tèrmiques freqüents i per la boira que la sovinteja ... 

Feia temps que no hi anava.
Ja fa dies d’una  tarda a corre cuita  al seu costat i d’un bon àpat  de cuina catalana.
Tornar als llocs de tant en tant està bé.
M’agrada
















Glòria  Vendrell i Balaguer
Març del 2019

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa