Venbariarismes

A les acaballes de l'estiu, res millor que ser amb el romànic del Joan Pau  a la Seu d'Urgell d'Urgell. Una exposició tan interessant, bonica i original com sempre, la veritat és que és tot un plaer cada vegada que l'acompanyem.... una nit deliciosa, una acollida immillorable, una visita a la catedral enlluernadora i una temperatura agraïda enmig de les xafogors d'aquest estiu. Agraïda pels fills que Déu ens ha donat, cadascun en els seus dons particulars, que no són pocs, i pels néts tan bonics. Agraïda també per ser altre cop a la vora de les roques imponents i pètries del Cadí. Una esplèndida cloenda. "T'agraeixo Senyor de tot cor" salm 138 Glòria Vendrell Balaguer Agost 2026

Cardona és una històrica vila catalana del Bages que va néixer al peu del castell, el qual va ser bastit per controlar i treballar la mina de sal, el diàpir salí. Tot i que sabem que la mina s'explotava des del neolític, va ser Guifré el Pilós qui el 886 va ordenar construir el castell sobre el turó i ho va acompanyar d'una de les Cartes de població més antigues de Catalunya.  La seva estratègica posició a la marca hispànica, feia possible controlar les fronteres que hi eren a tocar, la d'al-Àndalus, els Carolingis i els altres comtats catalans. Amb el temps els Senyors de Cardona es van acabar convertint en la nissaga més rica i poderosa de Catalunya. Sabem també d'un primer temple en el castell, però va ser l'any 1019, quan el vescomte Bermon, aconsellat per l'Abat Oliva, va construir el nou i gran temple, la Canònica de sant Vicenç, avui encara dempeus, tot i que despullada de tota l'ornamentació, ja que ha estat escenari de guerres i reducte militar dura...

Sant Francesco Assís Hi hem anat amb motiu del 800 aniversari de la mort de sant Francesc, perquè hi havíem estat fa anys i  com que va ser  una visita ràpida ens va faltar temps, però sobretot perquè és el sant estimat del Paco, és el seu sant i també de pas el meu. La veritat és que, tal com diu l'entrada a la Porciúncula, quan arribes a santa Maria degli Angeli, a la vista de l'Assís medieval al vessant del mont Subasio,  tens la certesa  que trepitges un lloc sant. El perdó d'Assís es remunta a una nit del 1216, quan Francesco pregava  a l'esglesieta de la Porciuncula. El lema franciscà "Pau i bé" és escrit arreu, impregna l'ambient, suggereix bons pensaments i treu de dins tot allò que les presses i la superficialitat amaga.  Espero i desitjo guardar dins del cor totes les eloqüents visites nocturnes a la Porciúncula embolcallades de sant silenci, els genolls postrats a les sepultures de Francesc i de Clara , el Càntic de les Creatures a sant Damià, l...

Al principi Peníscola era solament el penyal. Hi ha indicis de l'antiga població dels ilergavons, va ser enclavament romà i musulmà després, però va prendre volada amb la construcció del castell templer i posteriorment essent Seu Pontifícia de Benet XIII, el Papa Luna, el s.XV durant el Cisma d'Occident. El penyal estava unit a la terra ferma per un estret istme que amb la pujada de la marea s'inundava i deixava la roca totalment aïllada, com passa encara avui al Mont sant Michel, però avui l'istme s'ha eixamplat i entre la platja del nord i la del sud, l'espai s'ha atapeït de botigues, comerços i restaurants i ha permès unificar la història antiga amb la moderna, no tinc clar si per a bé o per a mal.  En realitat la part més bonica és la que hi ha intramuralles, amb les seves casetes blanques i blaves abocades al mar, amb les seves fonts d'aigua dolça al peu de la roca, amb el bufador per on rugeixen les ones enfurismades i amb els dos temples important...