Un cabdal de bellesa
Imatges cedides per l'Anna Bosch Són belles perquè sí, tant si les mires com si no les mires. No tenen altre funció que la d’alegrar la mirada d’algú , algun dia, en algun moment, d’alguna manera, encara que sigui un instant... són així de simples. Són fràgils, com la bellesa efímera, però el que transmeten, ni és efímer ni és fràgil. Són així de contradictòries i de suggerents. Tenen els colors de la vida : es tenyeixen del groc del món, del blau del mar, del gris de les tardes, del verd del bosc, del vermell de l’amor, del taronja de la tendresa, del lila de l’encís, del negre de la nit, dels marrons de la terra humida, del rosa de la timidesa i del blanc de les estrelles... Són així de boniques. Es deixen bressolar pel vent i si es trenquen no ploren. Quan cauen a la mare terra, s’adormen en un dolç son, fins que un nou brot les desvetlla... i ningú se n’adona. Són aix...
