Mediterranadal


Quan semblava que guanyava la partida  el moment temut, les roques es van aplanar, van endolcir les arestes i es van ajupir per rebre el mar, que gelós de feia tant de temps de tocar la costa, es va anar fent camí.

Entreclarors, anhels pregons i gelosies ocultes, es van anar desfent a poc a poc, escumoses i translúcides. 

Alçat com un estendard al vent, el piló de pedra feia honor al present, al passat i al futur, en un recull-rastre de records i de vides esperades.

El sol d'hivern s'havia tornat càlid aquell matí i les onades vencedores es van endur totes les pors mar endins.

Glòria Vendrell Balaguer
Nadal 2021-22




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa