Venbariarismes

Hi ha estat sempre expectant  i atent a cada minúcia  i a cada detall Hi ha estat sempre pendent  de tot i de tots Sap que no és el protagonista però li és igual perquè en té prou en ser prop del nen Hi ha estat sempre en un racó, en qualsevol racó observador  del misteri i dels que passem a veure’l En l’esdevenir del temps ha vist cares petites noves i en el seu cor plastificat hi porta escrits els noms dels que  han marxat Hi ha estat sempre sense  veu ni gairebé presència El que no sap és que la seva mestressa el mira cada dia i li té enveja Glòria Vendrell Balaguer Nadal 2020

Els nostres avantpassats llunyans no tenien "caps de setmana" ni festius, ni tan sols els nostres avantpassats propers. Per als meus avis,  a pagès la vida transcorria entre les vinyes, en anar a buscar aigua al pou, en cuidar les gallines i l'ase etc, no tenien i no contemplaven gaire això del "descans", però sí sabien què celebraven per Nadal i per la festa Major, per exemple, i feien festa de la millor manera possible dins de les seves possibilitats. Tenir temps per a l'oci i el descans del treball és una cosa, però fer festa és una altra cosa diferent. Avui en dia hem guanyat (no tothom) molts drets pel que fa al descans del treball, però sincerament crec que hem perdut molt pel que fa a fer  "festa". Hom fa festa quan té quelcom a  celebrar, quan anem a un casament, quan et gradues, quan aconsegueixes una fita important... El cas és que el nostre calendari és ple de festes en les quals no sabem què celebrem. Les hem reduït al "descans&quo