Venbariarismes

Tu omples de goig les portes de l'aurora i del crepuscle salm 65,9 Per a  ell si que ha estat un any nou i per a tots nosaltres ha aconseguit que sigui un any preciós, dels més bonics que recordo... iaia Glòria

Venturós qui guarneix en son cor -molsa i grèvol- la pau d'un pessebre  i esbatana la humida palpebra cor endins a la llum, que no por. Qui s'agença un Nadal per conhort amb l'encís delicat de l'orfebre, un Nadal que esvaint la tenebra fa més pura l'estrella que és nord. Venturós qui gronxola l'Infant i oblidant-se del món un instant, i de viure, a la Vida s'atansa. Venturós qui el misteri reviu cada jorn amb plaer renadiu en un íntim esclat retrobant-se. Miquel Martí Pol

No sé que té el Nadal que quasi a tothom enamora. És veritat que ni tot el món el celebra igual ni tampoc per a totes les persones  té el mateix significat, però hi ha un no sé què que impregna l’ambient de festa bona i l’omple també d’alegria de les bones. Si prescindim del seu sentit cristià, que per a mi és el primer, tot i així hi ha tantes coses aprofitables i valuoses !  ...  sovint penso,  que fins i tot per a qui no creu en res, aquest anomenat “ esperit nadalenc” deixa un rastre sinuós de coses, que potser les volem dissimular , tot dient que són “horterades”, quan  en realitat són la cara més o menys visible i externa, d’altres moltes coses, més o menys  invisibles i pregones. El menjar al voltant d’una taula ben parada te molt a veure amb la vida rebuda en el si de la família, amb la comunió franca , amb l’amor abans rebut i després donat... En tota taula hi ha hagut qui ha servit, qui ha cuinat, qui ha pensat en els altres, qui ha endreçat , recollit i neteja

Oh cel, deixa caure la rosada;  que el bé plogui dels núvols  i la terra obri el seu si! Isaïes45,8

Autor i direcció :  Joan Pau Inarejos i Vendrell

Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum (...) No tingueu por, us anuncio una bona nova: avui a la ciutat de David us ha nascut un Salvador, que és el Messies, el Senyor. Trobareu un infant amb bolquers i posat en una menjadora  LLuc 2,9-12 L'estrella que havien vist sortir començà a avançar davant d'ells fins que s'aturà damunt el lloc on era l'infant. L'alegria que tingueren en veure l'estrella va ser immensa Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, al seva mare,  es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir  les seves arquetes i l'oferiren presents: or, encens i mirra. Mateu 2,9-12 El poble que caminava en la fosca ha vist una gran llum una llum ha resplendit per als qui vivien en el país tenebrós. Tu Senyor els has multiplicat els has omplert d'una alegria immensa(...) El jou que els afeixugava, la barra que duien a l'esp

“ La presión externa puede en cierta medida reducir  la responsabilidad del individuo,  pero eliminarla nunca”  A. Einstein. La societat del benestar, tot i que ens ha aportat tantes coses positives, penso que a la cap i a la fi ens n’ha aportat també moltes de negatives. Hauríem de poder pensar en les conseqüències que ha suposat. Acostumats ( mal acostumats ) a que el “papa-estat” solucioni tots els problemes, més que mai ara en temps de crisi, ens trobem orfes, desatesos, vulnerables i insegurs. La història humana ha vingut marcada per les relacions socials i pel teixit de solidaritat que creen.  Els homes i les dones sempre han tingut cura dels fills, dels avis, dels malalts, dels orfes i les vídues, dels que no tenien treball,dels pobres,  dels forasters...bé o malament, estem d’acord, però n’han tingut cura. Les dificultats de tots tipus han estat nombroses. S’han comès moltes aberracions fruit de la ignorància, de la manca de cultura, de l’absència de t

" Vull anar pel món. Ser de tot arreu i no ser d'enlloc. Tot just he començat a veure coses i fa rodar el cap pensar en les que encara em queden per veure. Tans pobles, tans camins... - Encara que acabessis veient tots els pobles de la terra, què? tots són, si fa o no fa, carrers drets o torts i cases apilotades. - El que val- vaig contestar-li- és la manera que cadascú els mira." Mercè Rodoreda