Venbariarismes

Fixeu-vos com creixen les flors del camp, no treballen ni filen,  però us asseguro que ni Salomó amb tota la seva magnificència,  no anava vestit com cap d'elles. Mateu 6   El meu estimat ha baixat al seu jardí a recrear-se entre les flors Càntic dels Càntics 6,2 Veure també:  https://gloriavendrellbalaguer.blogspot.com/2010/09/un-cabdal-de-bellesa.html

Tot té el seu moment, sota el cel hi ha un temps per a cada cosa Coh 3,1 Si et trobava pel carrer, et besaria, i ningú no m’ho podria retreure. Ct 8,1 A la cruïlla dels camins, es planta Pr. 8,2 Per a mi ets penyal i plaça forta encamina’m, guia’m per amor del teu nom, Slm 31,4 Des d’ara faig de tu una plaça forta, una columna de ferro, una muralla de bronze Jer 1,18 L’alegria que tingueren en veure l’estrella va ser immensa. Mt 2,10 Llavors l’estrella que havien vist sortir a l’Orient començà a avançar davant d’ells,  fins que s’aturà damunt el lloc on era l’infant Mt 2,9 Hi anaren, doncs, de pressa i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora Lc 2,16

 Casteldefels 16 febrer  Sempre que m’arribava la teva paraula , jo la devorava i era una alegria i una delícia per al meu cor Jer 15,16

"Mentre un silenci tranquil embolcallava l’univers " Sv 18,14 "El sol que despunta, proclama, quan s’aixeca, com n’és, d’admirable, l’obra de l'Altíssim " Sir 43,2  "M'has robat el cor amb una sola mirada" Ct 4,9 "La teva promesa em fa tan feliç com a un home que troba un gran tresor" Salm 119 "T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos" Llc 10,21 "No hi ha res de secret que no s’hagi de revelar, ni res d’amagat que no s’hagi de saber" Lluc 12,2 "Jo he sortit de la boca de l’Altíssim i com una boira he cobert la terra" Sir 24,3 "Déu donà a la volta del firmament el nom de cel. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el segon dia" Gn 1,8 "Al mig de la plaça de la ciutat, amb el riu a banda i banda, hi ha l’arbre de la vida, que fa fruit dotze vegades; cada me...

Diu Enzo Bianchi que  Situar Déu al principi, significa que la realitat és el resultat d’una llibertat, no d’una necessitat, significa que l’home sap d’on ve, defugint així el règim de l’anonimat, significa acceptar l’alteritat, en la qual és possible l’amor,la relació i l’aliança , significa que l’avui apunta a un demà que no depèn de l’atzar, significa situar Déu a la fi.  En el caos, Déu hi posa cosmos, que vol dir, donar possibilitat de vida, de manera que cadascú, des de la seva alteritat i des de la seva llibertat, pugui arribar a ser el què ha de ser.  Déu fa ús de la  "separació “ i no de la fusió, que seria , per altra banda, confusió.  En el  relat del Gènesi, es veu  com l’ésser humà està situat al centre de l’espectacle de la creació, com si es tractés d’una litúrgia: l’ésser humà com a sacerdot que administra totes les coses creades. És l'inici de la seva llibertat, una llibertat que  ha d’orientar-se, des de la per...

"Ens ha nascut un noi, l'Emmanuel, Déu amb nosaltres" Ni la neu ni la gebrada ni el fred ni el glaç Ni la nit ni la tenebra ni la mort audaç Ni l'horror ni la guerra ni la submissió ni l'atzucac Ni la pesta ni la llàgrima ni el dolor ni el bivac No han pogut ofegar-vos No han pogut negar-vos No han pogut enderrocar-vos No podran Glòria Vendrell i Balaguer desembre del 2017

Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret , al poble de David que es diu Betlem .( Evangeli de Mateu) I tu Betlem, no ets la més petita de les viles de Judà perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel el meu poble (del profeta Miquees) El poble que caminava a les tenebres ha vist una llum gran ( profeta Isaïes) La llum resplendeix en la foscor i la foscor no ha pogut apagar-la (evangeli de Joan) El Senyor ha revelat això no a savis i doctes sinó als senzills ( evangeli de Mateu) Hem vist sortir d'Orient la seva estrella i venim a adorar-lo ( evangeli de Mateu) No tingueu por, us anuncio una gran alegria (evangeli Lluc) Trobareu un nen en una menjadora ( evangeli de Lluc) Després els pastors se'n tornaren lloant Déu pel que havien vist i sentit (evangeli de Lluc) I el verb es va fer carn i va habitat entre nosaltres ( evangeli de Joan) S'acosta el temps que tant estimo i n...

Normalment no passava res de res, per no passar ni tan sols ho feia cap vaixell ni cap barca de pesca. Tot era calma al mig del mar ... les gotetes d’aigua barrejades amb l’escuma blanca dormien amb el vaivé suau , però després de la llum del migdia, de tant en tant venia l’oratge, i quan ho feia, el mar es capgirava de sobte i s’estremia amb un dolor insuportable. Llavors les ones s’alçaven implacables en un ventall d’aigua que avançava en totes les direccions. El mar les podia contenir sense massa dificultats, però altra cosa era quan aquestes arribaven a la terra ferma, que tot s’ho enduien al seu pas... La gent que vivia a la franja vora del mar va intentar lluitar amb les ones moltes vegades, però com que pel que semblava, elles tenien més força que res i que ningú, van arribar a la fatal convicció de que la terra desapareixeria dins del mar i amb ella tots els seus habitants, més tard o més d’hora... solament era qüestió de temps. Però vet aquí que de les en...

www.ara.cat PAPA FRANCESC. Evangeli Gaudium,33   (...) Convido tothom a ser audaços i creatius en aquesta tasca de repensar els objectius, les estructures, l'estil, i els mètodes evangelitzadors de les pròpies comunitats. La concreció de les finalitats sense una adequada recerca dels mitjans per assolir-les, està condemnada a convertir-se en mera fantasia (...) PAPA FRANCESC. Educar per al diàleg intercultural a les escoles (...) Educar no és una professió sinó una actitud, una manera de ser ; per educar cal sortir d'un mateix i estar enmig dels joves, acompanyar-los en les etapes del seu creixement posant-se al seu costat. Doneu-los esperança, optimisme per al seu camí pel món. Ensenyeu-los a veure la bellesa i la bondat de la creació i de l'home, que conserva sempre l'empremta del Creador (...) Faig del tot meus aquests dos textos del papa Francesc, convençuda de que l'ensenyament de la religió és quelcom molt valuós, de que avui en dia és tot un ...

De petita que tenia ganes de la vall de Ruda, solament que abans no sabia com es deia. Solament sabia que m’embadalia contemplant-la quan baixàvem el port de la Bonaigua amb el seat 850 primer i amb alguns altres després i ja més gran, amb el Paco, amb els fills, amb amics.... era un deute pendent que per fi s’acompleix. Pel que fa al temps, la setmana està sent moguda... aquests primers dies ens espanta de bon matí per les boires, però després el sol llueix de valent i tot ho fa créixer. Venint de Viella, el camí surt de Baquèira, deixant a ma esquerra el port de la Bonaigua. Es pot anar amb cotxe per pista forestal fins ben enllà. Es passa ben aviat pel pontet de Ruda i s’arriba fins el pont de Locampo. A partir d’aquí hem començat el camí. El desnivell des del pont de Locampo és de més de 700 m. però com que no és pronunciat i com que el camí va fent com qui no vol, la veritat és que ha estat molt fàcil i sobretot molt i molt i molt bonic. M’agraden els boscos...