Passar la fe de la millor manera possible
Passar la fe és un deure, entenent
aquest deure, no com una imposició moral sinó com voler passar als fills
el millor que hom té. De la mateixa manera que pensem i procurem per a
ells la que creiem millor escola possible, millor alimentació possible,
millors vacances possibles etc, igualment doncs pensem i procurem per a
ells la millor vida espiritual possible.
Està
demostrat que els nens, per la seva capacitat simbòlica, per la seva
altíssima dosi d’admiració i de sorpresa i per la seva innocència, són
especialment aptes per acollir la transcendència, de manera que aquest
és el millor acompanyament que podem fer.
Els nens no són
“tontos”, on hi ha veritat, l’ensumen i s’hi “apunten”. Altra cosa és el
camí que faran i què acabaran decidint en la seva llibertat, però si
més no, hauran rebut alguna cosa valuosa i això no els hi podrà prendre
ningú.
Educar en llibertat és oferir i ensenyar perquè coneixent
puguin decidir. De fet tothom ofereix i ensenya el que creu, no
existeix la imparcialitat. No ens equivoquem, els pares que decideixen
no dir res i no mostrar res, en pro de la suposada lliure elecció dels
fills, ho fan també des de la seva creença , que és la descreença o el
no coneixement.
Necessitem referents. Per exemple, per aprendre a
parlar necessitem escoltar la mare (la llengua materna), aprenem sons
que al principi no comprenem, a poc a poc anem identificant sons i
conceptes, posteriorment anem a l’escola i estudiem gramàtica … Jo, per
exemple, no recordo quan vaig aprendre el parenostre o l’avemaria… el
vaig aprendre per mimesis…. Fer meva la pregària, racionalitzar-la i
comprendre-la va venir després.
Tota llavor necessita que algú en
tingui cura. Cal que els pares acompanyin, que facin de “despertador”.
No val que ell sol decideixi, perquè no pot decidir si no coneix, cal
oferir perquè pugui ser lliure d’optar.
En la línia de "fer de
despertador" faig meves les paraules de Mario Alonso Puig, metge i
assagista: "educar significa “sacar de dentro” no “meter de fuera”, no
somos cubos que hay que llenar , sino fuego que hay que encender'.
El
més important de tot és saber quina cosa cal encendre necessàriament,
abans que totes les altres coses. Doncs res millor que la Setmana Santa,
en cadascuna de les seves celebracions, des del Diumenge de Rams fins
la Pasqua. Un espai immillorable per a transmetre la fe que també hem
rebut, un espai immillorable per fer de pares, avis i padrins,
convençuts del que creiem i vivim…de la millor manera possible.
Reconeix, doncs, de tot cor que el Senyor , el teu Déu, et vol educar
com un pare educa els seus fills.
Dt 8,5
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada