Venbariarismes

Els llacs de Camporells són a la serra de Dellà, a la comarca del Capcir, a tocar de l'Arieja, s'hi accedeix des de la Calmazeille de Formigueres . Durant la pujada continuada, però fàcil, es poden veure els llacs de Puyvalador i de la Matemala, i un cop al punt més alt, com una talaia magnífica, els Camporells, l'estany Gros i el del Mig i la Bullosa més lluny. Un paisatge d'alta muntanya abraonat pels cims dels pics Peric i el Portella. Ens trobem en una zona prolífica en llacs, estanys i estanyols, de fet, fins on es perd la vista es pot intuir el bonic rastre amorós de l'aigua, sempre present.  Un dia esplèndid, bonic, bell, com tots els de les meves estimades muntanyes.  Ser a la teva vora és un plaer difícilment explicable. Del seu si brollaran rius d'aigua viva Joan 7,38 Glòria Vendrell Balaguer Juliol 2025  

A la zona de les Bulloses hi ha molts llacs, també han estat moltes les vegades que hi hem anat, moltes les fotos que he fet cada cop, molts els descansos prop de l'aigua dels estanys, moltes les mirades carregades de felicitat, molts records, molt de tot... i avui no podia ser menys en aquest petit bucle d'estanys petits, la Pradella, el Negre i el Llong, a la falda llarga del Carlit que sempre senyoreja, el miris d'on el miris.  Quan soc a casa, necessito aturar-me algun cop al dia per resar, per parlar amb Tu, per sentir a prop la teva presència, per descansar de les cabòries... però aquí, quan soc entre aquestes meravelles que tant m'extasien, goso dir que no em cal, perquè tot el dia em sento embolcallada per la teva presència misteriosa, amarada del teu Esperit que reposa subtilment en totes les coses creades, enamorada de Tot i de Tu.  Quantes meravelles has fet, Senyor, Déu meu! Si em proposava d’explicar-ho, no les podria ni comptar. Salm 40,6 Glòria Vendrell B...

Avui hem fet un tastet de la vall, un circuit curt de pocs kilòmetres, però prou per donar fe que és un indret preciós. Parlo de la vall de les flors, la vall d'Eina, a l'Alta Cerdanya. Diuen que la riquesa botànica de la vall és fruit de la seva situació: al Pirineu, però a prop del Mediterrani, el gradient d'altitud, el substrat geològic, l'orientació i les condicions climàtiques. Els que en saben d'això parlen de comunitats de megafòrbies, de la grandalla, la bistorta, la genciana pirinenca, la groga, l'acaule, orquídies, saxífragues, l'herba del vent, el neret, la pulsatil·la groga i un llarg reguitzell de flors de muntanya. Un veritable santuari botànic. Jo no sé distingir quina flor és quina, però tot plegat ha estat una exquisidesa per als sentits. Vista, oïda, olfacte, gust i tacte han competit per saber qui era el guanyador, i mentre debatien el resultat, l'espectacle ha continuat: l'aigua del riu barbollant, parelles de papallones festejant...