Venbariarismes

La gràcia no és una súper-estructura simplement adossada a la naturalesa, no és quelcom que tingui a veure amb l’essència i no amb l’existència. Si és lícit parlar d’immanència del fet sobrenatural en les estructures de l’ésser humà i no solament de la seva transcendència,  així doncs la seva presència ha de ressonar d’alguna manera en aquestes estructures. Necessàriament ha de fer-se psicològicament experienciable, però no obligadament com quelcom excepcional ( que seria el cas dels místics ) sinó de forma general i ordinària. Solament així la gràcia pot ser llum, consol, goig, estímul dinàmic i pol atractiu de la condició humana. L'alegria i la festa que dóna la gràcia, és una realitat moltes vegades mal entesa o oblidada. Si no tenim dues vides, sinó una de sola que es desplega en dues fases, doncs tampoc hi ha dues felicitats, sinó una de sola, que al igual que la vida, ha de començar ara. El que experimentem ingènuament tantes vegades com natural, és ja e...

La creación constituye el transfondo invisible de la evolución;  la evolución aparece como el primer plano visible de la creación  J.L. Ruiz de la Peña Hem volgut substituir la seguretat de l’amor ( Déu)  per la seguretat del coneixement  ( empirisme, ciència...)  J.M. Iglesias  Ni la distribució atzarosa dels fets ni el desordre poden explicar per si mateix l’ordre: la selecció natural és un procés d’ordenació creatiu i  no de l’atzar ( Dobzhanky ) Déu crea, però no crea res, ho crea tot. Crea creant. Déu posa l'ordre i  les possibilitats de creació.“ El big bang” seria el primer moment visible de l’eternitat invisible. Déu fa possible la creació. Déu no crea ex-nihilo, sinó que crea des d’Ell mateix, des de la seva transcendència i del seu amor. Déu crea des de la “no-cosa”, però no des del no-Ell. Déu és tot, però és un tot que  nosaltres no podem concebre perquè està per sobre de les nostres teories. D...

Del llibre " Teología de la creación" de Juan L.Ruiz de la Peña (...) la determinación del modelo del universo no es un problema de exclusiva competencia de los cosmólogos; cualquier teoría al respecto ha de incluir una alta dosis de presuposiciones filosóficas ( e incluso teológicas o anti-teológicas, lo que en el fondo es lo mismo ) (...) Cuando los científicos menosprecian la filosofía corren el riesgo de ser atrapados por filosofías no científicas que pueden frenar o aún hacer descarrilar el tren de sus investigaciones (...) Los teólogos, habituados por su oficio a discernir la fe de las interpretaciones de la fe,deben aprender a discernir análogamente en el discurso científico, lo que pertenece a la " física" de lo que pertenece a la interpretación metafísica (...) Es inevitable que los " físicos " hagan metafísica; tan inevitable al menos como que los teólogos hagan teología, en vez de limitarse a repetir tediosamente el Credo (....