Venbariarismes

La veritat és que aquest any he llegit molts bons llibres, però aquest m'ha sorprès molt, és molt recomanable: per a creients perquè aporta arguments científics raonables ben sòlids, i això és fascinant, per a agnòstics perquè els convida a seguir buscant la veritat, i això és irrenunciable, i per a ateus perquè anima a replantejar les coses, i això és molt convenient. Deixant de banda la segona part, de la qual salvo l'apartat de filosofia, quan relaciona l'existència de Déu amb les matemàtiques (fa pensar molt), és especialment interessantíssima tota la primera part, on es reflexiona a partir de l'univers i la cosmologia! En definitiva, Dios existe o no existe: la respuesta a la pregunta acerca de Dios existe independientemente de  nosotros; y es binaria. Es sí o es no. Hoyle:  en efecto, el Big Bang es, en realidad, un despliegue sumamente organizado en varias fases. No tiene nada de  una explosión fortuita, desordenada o aleatoria. Corresponde a un proceso muy cuida...

Vuitanta-vuit pàgines que es llegeixen quasi devorant. Aquest filòsof de moda en fa cinc cèntims de la necessitat del dolor i de l'obsessió que tenim per desterrar-lo el més lluny possible. En canvi, ell defensa la necessitat de dotar-lo de sentit, fa servir el conte de la princesa que tenia un pèsol al matalàs i afirma que si fem desaparèixer el "dolorós" pèsol de la nostra vida, començarem a notar altres dolors, que els matalassos són tous, per exemple. ...  Al cap i a la fi , diu, el que fa mal, és justament el persistent sense sentit de la pròpia vida ... i no "el pèsol" o el "matalàs" o qualsevol altre objecte de dolor. I parlant del també famós virus de moda, diu que quan ens preocupem exclusivament de la supervivència, que ens assemblem al virus,, aquest ésser no-mort, que no fa més que multiplicar-se, és a dir, que sobreviu sense viure realment (...) com més es redueix la vida a simple supervivència, més por es té a morir. Ens faríem un favor b...

Un llibre impactant que no pot deixar ningú indiferent , sigui ateu, agnòstic o creient. Llegir-lo renova, fa créixer, comunica il.lusió i esperança. Enmig del dolor i de la infàmia més abominable, no hi ha res que sani i repari el cor, que no sigui el perdó sincer, a un mateix i als botxins que han dut a terme el mal. És la història d’una noia tutsi, que en el genocidi de Ruanda de l’any 1994, amagada en un bany minúscul amb altres dones, no solament salva la vida, sinó que viu una experiència religiosa tan gran, que la duu inevitablement a reconciliar-se amb la seva història i amb els seus enemics, als quals acaba  perdonant, després d’un procés íntim i molt intens de relació amb Déu.  Necessàriament recomanable Encontré un lugar en el baño que podía llamar como propio: un pequeño rincón en mi corazón. Me retiraba a ese lugar tan pronto me despertaba y me quedaba ahí hasta que me dormía. Era mi jardín sagrado, donde hablaba con Dios, meditaba sus palabras y nutría mi ser esp...

Primo Levi , escriptor italià d'origen jueu va ser un supervivent del nazisme. Va ser deportat a Auschwitz, després que manifestés les seves arrels, tot i que quan va ser captivat, va ser a causa de la seva lluita política contra el feixisme. Si hagués explicat això hauria estat afusellat immediatament.  Dels centenars de deportats que van arribar al camp, solament van sobreviure 20 persones. Dels que van morir no en sabem res, solament el poc que ens han pogut explicar alguns testimonis com el mateix Primo Levi. Gràcies a persones com ell que han tingut el coratge de buidar les seves entranyes en un llibre, podem conèixer fins on pot arribar el mal i com pot arribar a crear estructures malèfiques amb el beneplàcit d'una gran majoria anestesiada. L'important, però no és solament el record del passat, sinó  pensar per adonar-nos quines coses AVUI també estan germinades pel MAL.  La Trilogia té el mèrit d'estar escrita des de la més crua experiència i amb un llenguatge qu...

Me'l va recomanar la meva filla Alícia. El vaig començar amb les expectatives justes, però ha resultat ser fascinant, desvetllador, conciliador, enginyós i fins i tot divertit!  És curiós perquè fins i tot en allò que estic en desacord, hi trobo un punt d'acord meravellós. Feia temps que no llegia un llibre d'aquestes característiques que m'enganxés tant! A continuació destaco sense cap fil ni ordre, alguns fragments, que si més no a mi, que sóc una analfabeta científica, m'han causat emocions que no hagués imaginat. La prova del que dic és que m'ha costat moltíssim seleccionar-los. Estic pensant que li podria canviar el títol al llibre i anomenar-lo "El universo para Glòria" .............................................................................................................................................................. (...) Las preguntas dan alegría sin necesidad de ser contestadas, incluso aunque éstas no ten...

Sempre m'ha interessat la neurologia, per això , posant pel davant la meva absoluta ignorància al respecte, de tant en tant m'apropo humilment a aquesta disciplina tan suggerent i fascinant. Convençuda de que sí que hi ha "alguna cosa més", això no impedeix que em meravelli davant el prodigi de la ciència que em permet conèixer una mica mica, els bocins del que ens fa ser qui som i que m'extasiï immiscint-me en els clots minúsculs de la nostra gènesi. Aquest llibre, com altres que he llegit en altres ocasions, n'és una mostra.  Com que no pretenc fer cap recensió del libre, més enllà de la tesi central de l'autor , em limito a afegir uns quants retalls que em resulten particularment interessants: ( ...) La naturaleza ofrece siempre los espectáculos más fascinantes que podamos imaginar. Esto incluye la naturaleza exterior, que se abre esplendorosa ante nosotros, y también la interior, que se esconde dentro de nuestro cuerpo y que al mismo tiempo ...