El petit Draki


Era un matí de diumenge. Les places i els carrers del poble eren plens de gent, de gom a gom. De sobte, tot van ser esglais i corredisses : “ un drac!!! Un drac!!!!!! Feu-lo fora!!!!! Fora el drac!!!!!! “ - cridava cada vegada més fort, tota la gent del poble .

La Jordina, que era una nena molt tafanera, va anar corrent per veure que era el que passava : un drac petit, de color verd, que obria la boca espantat per treure foc, i solament treia miquetes ridícules de fum, estava envoltat de gent que li donava cops de peu i que cridava embogida : -“ aquests dracs quan creixen es tornen dolents! Recordeu-vos del que va passar , ja fa molt anys, amb el drac que va matar Sant Jordi! Fora! Fora! que aquí no et volem!

La Jordina va tenir llàstima del pobre drac petit, que la mirava amb ullets de pena....vés per on, la nena, amb un rampell, va córrer fins on era el drac, el va agafar , el va posar dins la bossa que portava, i vinga i vinga a córrer, fins que va ser tan lluny de poble, prou lluny perquè el drac petit ja no corrés cap perill.

La Jordina i el drac petit es van fer amics. Cada dia ella li portava menjar d’amagades de la gent del poble i es quedava una estona amb ell i jugaven tots dos i ho passaven d’allò més bé.
- Et diràs “draki” – li va dir la nena.

Van passar molt anys : la Jordina es va tornar una noia gran i bonica i el draki es va tornar tot un senyor drac, amb escates, amb dues ales i amb una cua molt llarga. Feia molt de temps que el drac i la Jordina ja no es trobaven al bosc per jugar, però ell sempre es recordava d’ella.

Un dia, mentre el draki s’estava endormiscant, va sentir uns forts gemecs i esgarips que provenien del poble de la Jordina. Es va enfilar a la roca més alta de la muntanya i ... mare meva que va veure!.... un drac, molt més gran que ell, que tenia unes dents molts grosses, escopia foc pel nas , per la boca i per les orelles, i tota la gent que fugia i cridava esperitada : - “ socors!!!! auxili!!!!! Que algú ens lliuri d’aquest drac!!!!! “

El draki no s’ho va pensar dues vegades . La seva amiga Jordina corria perill i ara li tocava a ell fer alguna cosa per salvar-la. Així que va estrenar les seves ales i va marxar volant en direcció al poble.
Un cop va ser allà, el Draki va veure que el drac dolent havia agafat la Jordina per cruspir-se-la.... i això sí que no ho podia consentir! : va omplir-se les galtes d’aire, les va inflar ben inflades, i en un cop sec d’aire va escopir foc, a la panxa del drac dolent, fent una gran flamarada .......fffffffhhhhhhhhhh!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

- Deixa la meva amiga en pau i també a la gent d’aquest poble, maleït drac!.... què t’han fet ells per què els molestis ?... fuig ara mateix , si no vols que sigui jo qui et rosteixi!

El drac dolent va quedar tan impressionat de la valentia del Draki, que no s’ho va pensar dues vegades. Va deixar la Jordina al terra i se’n va en tornar, per on havia vingut, amb la cua entre les cames.

I després tot van ser petons i abraçades. Primer de la Jordina al draki, però després, a poc a poc, de tota la gent del poble, que avergonyida pel que havien fet, feia anys al pobre drac, quan era petit, li preguntaven amb una mica de vergonya:
- Ens perdones Draki?
- Clar que us perdono! Jo sóc un drac bo!

Des d’’aquell dia, el Draki es va quedar a viure al poble i tota la gent el va estimar molt. Quan va ser molt i molt vellet i es va morir, la gent del poble va decidir que a la porta de la ciutat hi posarien una senyera amb la fotografia del Draki, que havia estat el més valent i el més bo de tots.

La Jordina sempre més, va explicar aquesta història als seus fills i després als seus néts i també als seus besnéts i així, de generació en generació, fins el dia d’avui.

Glòria Vendrell i Balaguer

Comentaris

  1. mareta meva del meu cor, tens un blog preciós, com tot el que fas. Ets una artista, una persona sàvia, una mare que admirar. Encara que no ho creguis, hi ha molts dies que reflexiono sobre les meves benediccions abans d'adormir-me. Entre elles estàs tu. De fet, n'ets la més important o una de les que estan més amunt.
    Bueno, després de fer-te la pilota tan exageradament (encara que res és mentida) seguiré fente la pilota: Bueno no, abans de fertela m'agradaria saber què es lo que escrius tu i lo que no. gràcies. si poses el nom vol dir que l'escrit és teu,suposo?
    Bueno,ara ja puc seguir fente la pilota.
    Segueixo sentint admiració per la meva mare.
    Segueixo pensant que tens molt que mostrar i no tens vergonya de mostrar-ho.
    Segueixo pensant que tens elegància i molta tendresa a l'hora d'escriure. Tens molts bons sentiments.
    I amb els teus poemes...he plorat. i ho saps !!!
    T'estimo molt. t'ha agradat?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa