Venbariarismes

No és la primera vegada que parlo del jardí del meu pare, ni crec que en sigui l'última, perquè cada cop que hi sóc, en cada racó de fulla i en cada tast de flor, hi veig brodat el gest de qui m'ha vehiculat la vida.  El jardí és dels dos, de pare i mare, però ha estat ell qui fins fa poc l'ha cuidat amb esmer i qui ha tallat la gespa cada vegada que les filles hi haguéssim d'anar per tal de que la trobéssim a punt  i neta de fulles... és per això que parlo d'ell, tot i sabent que podria parlar dels dos. Els hi déc moltes coses, la millor la fe que fa més ampla la vida, però també moltes altres que se li assemblen : el gust per l'aire, pel sol, per les aigües, pels arbres, les muntanyes i les flors. El jardí, tot i essent natura petita i domesticada és penyora del "Jardí" que anhelem en el fons del cor, tal com fa poc en parlava a  "claustres" . És natura canviant, és bellesa petita, recòndita, oculta a vegades i altres ple...

L'Elogi de Viure Joan Maragall El valor del treball humà no el determina el tipus de treball, sinó el fet que és una persona qui el realitza. Estima el teu ofici, la teva vocació, la teva estrella, allò per a què serveixes, allò en què et sents un entre els homes.  Esforça’t en la teva tasca com si de cada detall que penses, de cada mot que dius, de cada peça que hi poses, de cada cop del teu martell, en depengués la salvació de la humanitat. Car en depèn, creu-me. Si oblidat de tu mateix fas tot el que pots en el teu treball, fas més que un emperador que regís automàticament els seus estats; fas més que el qui inventa teories universals només per satisfer la seva vanitat, fas més que el polític, que l’agitador, que el qui governa. Pots negligir tot això i l’adobament del món. El món s’arreglaria bé tot sol, només que tothom fes el seu deure amb amor a casa seva. ...

Emparant-se en el seu nom del Far, una llegenda recollida pel pare Camós vers l'any 1630, pretén que la capella fou aixecada per uns mariners, que trobant-se en perill de naufragar, veieren el cim del Far del mar estant, i van prometre que si se salvaven construirien allà una ermita. Des d'antic, la Mare de Déu del Far és molt venerada a la rodalia. El primer esment documental del santuari del Far és en el testament del 25 d'agost del 1269 d'en Pere Jaume de Sesquions, fill de Bernat del mas veí del Far. Mossen Cinto Verdaguer : " Qui pogués amb vosaltres volar per les rouredes que beuen les suades de l'aspre Pirineu, i vora els banys dels cignes d'aqueixes pollancredes descabdellar lo somni que és vida del cor meu" L'Església actual del Far és el resultat d'una sèrie de remodificacions produïdes al llarg dels anys. Malgrat tot, la rusticitat dels murs i de la volta li dóna una bellesa i categoria especial. ...

Què hi ha en aquestes flors, que se'n van sense dir res? sense els estremiments de l'agonia, sense perdre el color encès Amb tota cortesia i poc a poc s'esfullant, se'n van se'n van, sense queixa, sense plant, no volent destorbar cap alegria   Joan Maragall   8 d'abril 13 d'abril 20 d'abril 23 d'abril 26 d'abril 8 d'abril 10 d'abril 12 d'abril 13 d'abril Llegaste a mi en las horas caprichosas de la primavera con cantos de flauta y con flores y transtornaste las ondas de mi corazón hasta hacérmelas olas  que mecían el loto rojo del amor. Y me pediste que saliera contigo al secreto de la vida. Pero yo me quede dormido entre las hojas rumorosas de abril Cuando desperté, la nube se acumulaba en el cielo y las hojas muertas iban en remolino con el vendaval. A través del goteo de la lluvia, oigo tus pasos que vienen y tu llamada que me pide que salga contigo al secreto de la muerte Voy a ti, y dejo t...