Entrades

Pla de Barres- Bordes de la Têt

Imatge
Avui hem anat fins al Pla de Barres i fins a les Bordes de la Têt. Una passejada tranquil·la i comodíssima a la vora de les giragonses del riu Têt, que neix prop del Carlit. La llera del riu canvia de tonalitat depenent del seu fons, sigui còdols, codolets , roques o terra, però en tots els casos, sempre aigua diàfana i lluminosa. Tot plegat una mica més de 6 km de camins i senders que discorren entre vegetació de ribera, praderies i preciosos boscos de pi negre i d'avets. Hi havíem passat moltes vegades pel costat del pàrquing de l'aparcament i sempre se'ns suggeria un indret bonic de fer, i no ens equivocàvem, perquè ha estat un regalet. Al gran prat que hi ha arribant a les bordes, recordo que en una altra ocasió, camí de les Bulloses, vam veure un ramat petit de cabirols que hi corria alegrement. Avui hi havia cavalls i poltres, rucs i ruquets, vaques i vedells.... Entre Bolquera i Mont Lluís, al cor del parc Regional dels Pirineus Catalans, a una altitud d'uns  165...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

LLo- Gorges del Segre- refugi la Culassa

Imatge
Esquivant la Dana, les nuvolades i les pluges que van i venen, hem fet espai per encabir un altre matí de muntanya i sobretot d'aigua, perquè hem tingut sempre el jove Segre al nostre costat. Ja de bon matí, des de la finestra d'on dormim, s'albirava una bonica vista del Cadí i el Pedraforca traient cap entre les boires matineres, una imatge impactant pels que quan ens llevem , des de la finestra solament veiem edificis grisos i amb una mica de mala sort el camió de les escombraries fent de despertador, per si algú encara no s'ha llevat. El d'avui és un altre dels llocs on tornem al cap de molts anys, la primera vegada amb tota la tribu petita i adolescent i aquesta d'avui solament nosaltres i el Jaume, el benvolgut company de camins. El camí surt de Llo, que té una església amb una preciosa espadanya romànica, i s'enfila al costat del riu, primer per les Gorges amb la "via ferrata", i després obrint-se pas entre boscos d'alzines, roures i pi n...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Llacs de Camporells

Imatge
Els llacs de Camporells són a la serra de Dellà, a la comarca del Capcir, a tocar de l'Arieja, s'hi accedeix des de la Calmazeille de Formigueres . Durant la pujada continuada, però fàcil, es poden veure els llacs de Puyvalador i de la Matemala, i un cop al punt més alt, com una talaia magnífica, els Camporells, l'estany Gros i el del Mig i la Bullosa més lluny. Un paisatge d'alta muntanya abraonat pels cims dels pics Peric i el Portella. Ens trobem en una zona prolífica en llacs, estanys i estanyols, de fet, fins on es perd la vista es pot intuir el bonic rastre amorós de l'aigua, sempre present.  Un dia esplèndid, bonic, bell, com tots els de les meves estimades muntanyes.  Ser a la teva vora és un plaer difícilment explicable. Del seu si brollaran rius d'aigua viva Joan 7,38 Glòria Vendrell Balaguer Juliol 2025  
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

La Pradella, estany Negre i estany Llong

Imatge
A la zona de les Bulloses hi ha molts llacs, també han estat moltes les vegades que hi hem anat, moltes les fotos que he fet cada cop, molts els descansos prop de l'aigua dels estanys, moltes les mirades carregades de felicitat, molts records, molt de tot... i avui no podia ser menys en aquest petit bucle d'estanys petits, la Pradella, el Negre i el Llong, a la falda llarga del Carlit que sempre senyoreja, el miris d'on el miris.  Quan soc a casa, necessito aturar-me algun cop al dia per resar, per parlar amb Tu, per sentir a prop la teva presència, per descansar de les cabòries... però aquí, quan soc entre aquestes meravelles que tant m'extasien, goso dir que no em cal, perquè tot el dia em sento embolcallada per la teva presència misteriosa, amarada del teu Esperit que reposa subtilment en totes les coses creades, enamorada de Tot i de Tu.  Quantes meravelles has fet, Senyor, Déu meu! Si em proposava d’explicar-ho, no les podria ni comptar. Salm 40,6 Glòria Vendrell B...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Eyne, La vall de les flors

Imatge
Avui hem fet un tastet de la vall, un circuit curt de pocs kilòmetres, però prou per donar fe que és un indret preciós. Parlo de la vall de les flors, la vall d'Eina, a l'Alta Cerdanya. Diuen que la riquesa botànica de la vall és fruit de la seva situació: al Pirineu, però a prop del Mediterrani, el gradient d'altitud, el substrat geològic, l'orientació i les condicions climàtiques. Els que en saben d'això parlen de comunitats de megafòrbies, de la grandalla, la bistorta, la genciana pirinenca, la groga, l'acaule, orquídies, saxífragues, l'herba del vent, el neret, la pulsatil·la groga i un llarg reguitzell de flors de muntanya. Un veritable santuari botànic. Jo no sé distingir quina flor és quina, però tot plegat ha estat una exquisidesa per als sentits. Vista, oïda, olfacte, gust i tacte han competit per saber qui era el guanyador, i mentre debatien el resultat, l'espectacle ha continuat: l'aigua del riu barbollant, parelles de papallones festejant...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació