Venbariarismes

Als principis tot plegat és una barreja d’il·lusió i de temors : molts nervis, moltes inseguretats, moltes impaciències i inexperiències, molt de treball i de renúncies, però també moltes ganes i moltes esperances. Ara que està a punt de néixer el primer nét i que després de que marxi la quarta filla , ens quedarem a casa amb els últims que van arribar, els bessons,  és com si obligada i necessàriament hagués de recapitular. Vam començar dos i al final quedarem els dos altre cop. Ha de ser així. És trist i bonic alhora. Us miro, em miro... i sento molta  gratitud .  No sé si la nostra família és  bonica o lletja,  perfecte o imperfecte,  però sí sé que a mi em sembla meravellosa. És la que tinc , la que se’ns ha regalat. Sense cap mena de dubte, és el millor que he tingut a la meva vida !  L’amor que us tinc s’ha anat modelant, ha anat aprenent a poc a poc, a ser més autèntic. Em sembla que hores d’ara ha arrelat molt fons, tan fons que les seves arre

Papa Benet XVI. Audiència general del dimecres 31-8-11 En este periodo he recordado muchas veces la necesidad de todo cristiano de encontrar tiempo para Dios, a través de la oración, en medio de las muchas ocupaciones de nuestra jornada. El Señor mismo nos ofrece muchas ocasiones para que nos acordemos de Él. Hoy quisiera detenerme brevemente en uno de estos medios que nos pueden conducir a Dios y ser, también, una ayuda para encontrarnos con Él: es la vía de las expresiones artísticas, parte de esta “via pulchritudinis” -“vía de la belleza”- de la que he hablado tantas veces y que el hombre debería recuperar en su significado más profundo. Quizás os ha sucedido que ante una escultura, un cuadro, o algunos versos de poesía o una pieza musical, sentís una íntima emoción, una sensación de alegría, percibís claramente que frente a vosotros no hay solamente materia, un trozo de mármol o de bronce, un lienzo pintado, un conjunto de letras o un cúmulo de sonidos, sino algo más