Com la molsa
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUX5ij6nuwfD_1db48UpgsD1qpiR97UM-E1yGJU181wSvHO6EZGyrVtfuLk5m8Wq1pi61KONx1VEbUfB0IkZv05RY4v_AGk9R13GCKQaU-1P3KaAfZlqRil5MfcG4PLBWjJ1q_4p8n2zw/s640/2013-01-20+12.45.17+(1).jpg)
Petita i vulnerable però arrecerada a l'ombra de la pedra que li dóna la força que a ella li manca. Fora de temps ,a l’abric d’intempèries i gelades, però arrelada en la pedra , que tot i que muda, l’abraça. Temorosa de perdre el poc verd que li resta, però de totes les pedres que l’envolten, la seva no li roba el color, com fan altres... Insignificant i poruga, esquifida i vergonyosa, però sobre la pedra, bonica i dolça, coratjosa i amable. Feia molt de temps que somiava ser altra cosa més que molsa, però ha decidit quedar-se per sempre amb la seva pedra de l’ànima . Glòria Vendrell i Balaguer gener del 2013