Contes de muntanya: La bruixeta de Tredós


A Tredòs hi vivia una bruixeta bona. Era amiga dels ossos i de l'àguila de pedra i fusta  que sempre estaven prop del riu. Sovint jugaven llançant-se per la cascada, després pujaven fins a l'ermita i tornaven a baixar fins al punt on es trobaven l'Aiguamòg i la Garona. Tot era gatzara i riures.

Va ser així fins que  hi va anar a viure la bruixa vella de l'Aran. Aquella no tenia mai ganes de jugar, ans al contrari, va construir una garjola, on diuen que hi tancava els nens per menjar-se'ls després que estiguessin ben grassos, com en el conte de Hansel i Gretel. 

La bruixeta petita va témer per la seva contrada i pel seu nom... ella també era una bruixa, però una bruixa bona i no podia permetre que ningú pertorbés el seu petit racó de la vall.

Va utilitzar  els poders que li havia donat l'arriu i el bosc, va entrar dins els somnis dels habitants de Tredòs i els va convèncer de construir un camí bonic, prop de l'aigua que era amiga seva, un camí ombrívol i fresc per arrecerar-se de la calor de l'estiu, un camí bonic on els nens i les nenes no fossin engarjolats, sinó on fossin tan feliços com ella i els seus amics.

I així va ser.

Diuen que a vegades, en la remor del bosc, se senten riures i gatzara compassats i amalgamats amb el ventijol que belluga les fulles...  Hi ha qui assegura haver vist una bruixeta bona, saltant entre les pedres, dansant amb les flors, saltironejant  i entremaliejant amb els seus amics de pedra i fusta...la mar de feliç.
















Glòria Vendrell Balaguer

Juliol 2021

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa