El ball no sempre és fàcil
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjALZ_7iWwO58v3wiutuaSpHkgbqpVPTdP6CuvZ3Qiv9Db-EnALKeZQ44Rbthk845aKuavBMXMWAN2k4vs09kHi-xmRVvVbIPEzDzuarZJuS1gqXkRmCmJ2Pt92H5UuhwSkmNy45hcNY2if/s400/image001.jpg)
Ballar al compàs de la vida, tant si es presenta amable com si no. El ball no sempre és fàcil, perquè la parella que balla amb nosaltres a vegades ens trepitja i ens fa mal. Ballar sempre , sigui qui sigui l’altre amb les mans agafades, malgrat el tacte ens sigui estrany, malgrat ens sentim petits i inexperts, poc adequats o incapaços... Ballar sempre! com si en la festa no hi hagués altre company. Si ens equivoquem de paper i assumim coses equivocades, més val riure a tota solta. I si el vestit ens va gran, si el barret ens aixafa, si les mans són massa petites per les butxaques, Riem una mica, o molt, no sigui que arribi el dia de penes més fondes que roba totes tes coses, que no hem fet nostres a riallades. A qualsevol lloc, en qualsevol circumstància, de nit o de dia, amb espectadors o no, poder descansar sempre a l’ombra de les ombres poder aclucar els ulls , esperar una vida nova i somiar un món millor, és un tres