El ball no sempre és fàcil
Ballar al compàs de la vida, tant si es presenta amable com si no. El ball no sempre és fàcil, perquè la parella que balla amb nosaltres a vegades ens trepitja i ens fa mal. Ballar sempre , sigui qui sigui l’altre amb les mans agafades, malgrat el tacte ens sigui estrany, malgrat ens sentim petits i inexperts, poc adequats o incapaços... Ballar sempre! com si en la festa no hi hagués altre company. Si ens equivoquem de paper i assumim coses equivocades, més val riure a tota solta. I si el vestit ens va gran, si el barret ens aixafa, si les mans són massa petites per les butxaques, Riem una mica, o molt, no sigui que arribi el dia de penes més fondes que roba totes tes coses, que no hem fet nostres a riallades. A qualsevol lloc, en qualsevol circumstància, de nit o de dia, amb espectadors o no, poder descansar sempre a l’ombra de les ombres poder aclucar els ulls , esperar una vida nova i somiar un món millor, és un tres