Contes de contrades: sant Benet de Bages

Els  frescos dels murs del monestir de sant  Benet, no hi eren sempre, però quan apareixien, la lluita era ferotge, entre el malvat Llucifer, que s’empeçonava en omplir-ho tot de tenebres i malsons, i els àngels alats que feien mans i mànigues per retornar la bellesa i la llum. Sempre era una cruenta batalla que repetida en cada generació, d'ençà que s’havia consagrat el temple en el s. XI, no donava treva i mantenia a distància tots els habitants del Bages, que temerosos ni s’hi acostaven.

Hi havia qui deia que en l’aniversari de la consagració del temple, se sentia remorejar les veus del vell bisbe de Vic i la d’alguns monjos entonant música gregoriana. Tot plegat havia aplegat tant de misteri, que ningú se’n sabia avenir.

Un mes de gener gèlid, aprofitant que el fred tenia ben entretingut Llucifer fent més foc del que mai havia necessitat, els nobles Sal.la i Ricardis, fundadors del monestir, l’abat Pere Frigola que li havia aportat tant d’esplendor i fins i tot el mateix sant Benet, van passar de puntetes per la porta de la cel·la entreoberta i el raig de llum els va dur fins al claustre humit, on van deliberar quina cosa podien fer.

Amb la imatge del vell monestir en el record i veient el que podia arribar a ser per a tanta gent que el visités, van aprofitar el descuit del vell diable, que ensarronat per la bona Ricardis, que li va dir que li donaria un bon trago de vi si l’acompanyava fins al celler, van llençar-lo d’una empenta al forat de la presó que l’havia estat esperant temps i temps.

Aquesta història no surt als llibres, però en Ramon Casas que anys més tard va comprar el monestir, després de la seva desamortització, diuen que a més a més de ser un bon pintor, que va escriure un conte que s’assemblava molt a aquest. La gent del Bages ho sap i per això hi ve de tant en tant.

Glòria Vendrell Balaguer

gner 2022