Contes de contrades: sant Benet de Bages
Els frescos dels murs del monestir de sant Benet, no hi eren sempre, però quan apareixien, la lluita era ferotge, entre el malvat Llucifer, que s’empeçonava en omplir-ho tot de tenebres i malsons, i els àngels alats que feien mans i mànigues per retornar la bellesa i la llum. Sempre era una cruenta batalla que repetida en cada generació, d'ençà que s’havia consagrat el temple en el s. XI, no donava treva i mantenia a distància tots els habitants del Bages, que temerosos ni s’hi acostaven.
Amb la imatge del vell monestir en el record i veient el que podia arribar a ser per a tanta gent que el visités, van aprofitar el descuit del vell diable, que ensarronat per la bona Ricardis, que li va dir que li donaria un bon trago de vi si l’acompanyava fins al celler, van llençar-lo d’una empenta al forat de la presó que l’havia estat esperant temps i temps.
Aquesta història no surt als llibres, però en Ramon Casas que anys més tard va comprar el monestir, després de la seva desamortització, diuen que a més a més de ser un bon pintor, que va escriure un conte que s’assemblava molt a aquest. La gent del Bages ho sap i per això hi ve de tant en tant.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada