Ordre en el Desordre
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7jjvTX2qX5SsujQX41Dd0_LaaGnopLixTqJs5R38A43uDtyCzVnb0lhT6mCdvzv7FWkf9coDyEHuyeD68P8o6xNrNT0nv4YBpzqavJ8r0VBfxf8Z8vT-V-xnCOM0Wn2-wcWAiiC5JO4uX/s640/CollageMaker_20191009_192717894.jpg)
Fa temps que estem d'obres. Tothom qui n'ha fet sap com estressen. Fa dies que tinc ganes d'escriure sobre això perquè m'ha fet pensar. Les primeres que vam fer vivint a casa van ser les pitjors perquè ja teníem sis fills ( per això les vam fer) i perquè dos d'ells solament tenien tres mesos. Però com que llavors no tenia gaire temps per escriure, ho faig ara que al capdavall solament quedem dos a casa . Quan els paletes comencen a treballar, tot és pols i runa , la casa es desmantella, tot es capgira, la rutina dels llocs (cadacosaalseulloc) deixa de tenir sentit , res obeeix a la lògica domèstica... però el pitjor de tot és la sensació de desprotecció que causa el desordre regnant. Hi ha però una cosa que atorga sentit a aquest desordre: saber que hi ha un motiu, un inici i un final , que per força ha de ser millor. Això és el que provoca la urgència d'aprendre a conviure amb ell, la necessitat de fer-se un lloc encara que sigui inhòspit, l