Venbariarismes

posta de sol al Penedès I per un llamp d’origen cèlic,  entre les flames sense fi,  o a mans d’un negre llenyataire  moren els pins, moren els pins. Francesc Almela i Vives sol baix al Penedès Cega, cega estrella.  A l'hora foscant  l'òliba clara  porta meravella.  Arrenca'm l'estella  d'enamorada.  Maria Mercè Marçal i Serra daurats dintre meu per primera vegada s'és obrat  el miracle de la paraula que consola:  i els homes se m'atansen  per si de mi els banyés el rou  tebi i alat de la paraula.  Carles Riba cel encès de Subirats I el vent deixava i el vent deixava dintre la rosella granets de blat com espurnes de sol -només per dir com és la boca d'Ella: com la neu rosa als pics quan surt el sol Joan Salvat Papasseit

Emparant-se en el seu nom del Far, una llegenda recollida pel pare Camós vers l'any 1630, pretén que la capella fou aixecada per uns mariners, que trobant-se en perill de naufragar, veieren el cim del Far del mar estant, i van prometre que si se salvaven construirien allà una ermita. Des d'antic, la Mare de Déu del Far és molt venerada a la rodalia. El primer esment documental del santuari del Far és en el testament del 25 d'agost del 1269 d'en Pere Jaume de Sesquions, fill de Bernat del mas veí del Far. Mossen Cinto Verdaguer : " Qui pogués amb vosaltres volar per les rouredes que beuen les suades de l'aspre Pirineu, i vora els banys dels cignes d'aqueixes pollancredes descabdellar lo somni que és vida del cor meu" L'Església actual del Far és el resultat d'una sèrie de remodificacions produïdes al llarg dels anys. Malgrat tot, la rusticitat dels murs i de la volta li dóna una bellesa i categoria especial. ...