Contes de contrades : El castell de La Santa Creu de Calafell


Vora el mar el castell llangueix. Plora pels seus, pels que hi van ser i ja no hi són, però sobretot per les ones de la mar que cada cop són més lluny. 

Li han dit que el planeta s'escalfa i que potser un dia l'aigua li arribarà als peus i tornaran a ser ben a prop... però ell no s'ho creu i es lamenta una i una altra vegada per la mar que no li respon de fa temps.

A cops de campana somorta ho intenta dia rere dia, recordant el temps que eren amics, ell i l'aigua salada, el temps que la santa Creu era dins l'església, el temps que cavalls i cavallers en feien estada, el temps que els canons el defenien de l'enemic...

Les campanes repiquen i repiquen, a vegades com una tènue campaneta i a vegades com un estrèpit metal·lúrgic esverat.

Potser un dia l'escoltaran les ones, potser un dia elles abandonaran la sorra i tornaran a ser amics, com abans.





Glòria Vendrell Balaguer
agost 2022

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa