Manresa i el Pius
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzUkV1m4yCY0k8dx2p0piWO8nHmcWGyJz62Lhf1lUc66tjIgWpI2Z8HXmWht7PFfA5X4mBDEhuOV3_2jniAqeqgzI5oIpoNIrN-9wsTeZlCR0bhz9azYtGD9KVzkcwJLuRcyipjnNNdX-SPcaRSZ1Qc1bWwtLiPCnb90JEwmfIgmUNbssSY9HGr9fTT2zF/w640-h468/GridArt_20230629_143607109~2.jpg)
Els últims tres anys de la meva vida han transcorregut entre el Baix Llobregat i el Bages. Manresa ha passat a ser una mica casa meva. I ara que arriba l'adeu, no puc marxar com si res, no puc marxar sense agrair tantes coses, fins i tot les que m'han fet patir. No puc passar per alt tant treball, tantes emocions, tant esforç, tanta son, tant de tren, tants companys ,tants alumnes entranyables, tants cafès a la cantina, tant de fred, tantes fotocòpies, tant de tant… A la vida hom mai no acaba d'aprendre-ho tot, mai no acaba de saber-ho tot, mai no acaba de comprendre-ho tot, però el que sí que hom pot, és agrair-ho tot. Gràcies Glòria Vendrell Balaguer Profe al Pius de religió, socials, castellà, català, aula acollida, cultura i valors i coordinació d'absentisme.