Sí que s'estimaven
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnkNCnW5EnbtUrOI6LBqrKcnH_8c2hrUeB9m1zSMFkqPbAfsL6vxaqw3IP-ssSm218E-LcpiyOcY-6P3seAg434AiGTJ9NY0cDqhAMeyiG6NnDt3EUIiacDm3NabwVrEGK3Of1ivqqbbY/s640/verdadero-amor.jpg)
www.de motivos.com Eren molt joves quan van començar; des d’aquell dia a la terrassa del bar de la riera,després de galantejos, de cançons d’estrelles i de petites seduccions, amb llum als ulls i amb els nervis propis del moment, no se sap massa com, però van saber que s’estimaven... molt o poc, ho havia de dir el temps i la maduresa! Contra tot pronòstic es van donar la ma i es van prometre amor etern ; i tímidament van passejar el seu amor pels carrers i carrerons del seu poble, entre carícies i petons. També eren molt joves quan es van casar, joves de tot però amb el cor i la casa oberta, passés el que passés. Inexperts de tot però amb les mans a punt per aprendre el que calgués, amb moltes immadureses per a tot, però amb un desig gran de que fos per sempre. I van arribar els fills a poc a poc, sense demora però sense pressa. Al mig de l’enrenou en que s’havia convertit la casa, de tant en tant, quan el temps i l’economia ho permetien, se n’anaven sols per retro