Contes de muntanya: Les Roques Encantades i l'estany del Coll




Una nit que els arbres nus de fulles es batien amb el vent que enfurismat volia emportar-se'n del bosc tants com pogués, vet aquí que una pedra petita, un codolet, va demanar aixopluc a les pedres grans, perquè tenia por que el vent també a ella se l'endugués.

Com que les pedres no temien el vent perquè li podien plantar cara amb la seva rigidesa construïda a còpia de temps i temps, ni tan sols es van immutar per la demanda del còdol petit que somicava als seus peus.

Els arbres, de mena més sensibles, perquè són vulnerables al fred i a moltes altres coses, li van oferir un llit de fulles on poder amagar-se del vent, de manera que sense pensar-s'ho gaire, va acceptar la invitació. 

Pel cansament i la por acumulada, esgotada i sense esma per res més, va dormir i dormir sota les fulles caigudes, malgrat la basarda del fred que les va gelar al matí.

Potser castigades per la seva indiferència, la gent de la contrada deia que les pedres grosses es planyien de nit en nit i que els seus gemecs havien quedat petrificats dins del seu cor de pedra. "Encantades" les anomenen encara avui, perquè es veu que quan t'hi acostes molt, quan el cel està en calma i per un moment el bosc resta callat, que parant-hi l'orella, s'escolta de molt endins la seva veu llastimosa.

El que pocs saben és que el codolet agraït va comminar totes les petites pedres del bosc a construir una vora segura per enllitar-hi un estany, que servís per abeurar els arbres, perquè encara que perdessin les fulles a l'hivern, poguessin renéixer de nou amb el bon temps, quan el sol és dolç i el terra s'amara d'herba amorosida i verda.

L'estany del Coll li van dir. El van construir vora les pedres encantades, perquè si un dia es penedien s'hi poguessin acostar i estovar el mal de dins. Quan arribés aquest dia l'encantament s'acabaria i les pedres petites i grans, els arbres, les fulles, l'aigua de l'estany i tot el bosc serien amics. Fins i tot els vents enfurismats mai més vindrien a destorbar, sinó a passejar-se com un amic entre els amics.

I el que pocs saben també, és que el codolet és un racó del bosc, amagat de la gent i de les coses, protegit per la seva esperança pètria, convençut que arribarà aquest dia. 

I és per això que l'espera.

Glòria Vendrell Balaguer
Gener 2023














Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa