Providència


La vida dels ocells és un regal

Siguin menuts, o grans, de colors vistosos o un simple pardal, transmeten la frescor de la providència de Déu. Suggereixen llibertat, amplitud de cor per la seva volada, innocència, gratitud... i tantes coses, totes elles dons de Déu.

Han estat creat per a la llibertat ,com nosaltres. Déu té cura dels ocells, els procura aixopluc , aliment i vestit. Quan els engabiem, perden tot el seu encant.... Ens passa el mateix a nosaltres : ens capfiquem en tancar-nos en gàbies d’or,on no ens falti de res, oblidant que la nostra vocació és la de la llibertat i que Déu és provinent i que cuida de nosaltres.


Pregunta, doncs, a les bèsties i t'instruiran, o bé als ocells, i seràs instruït. Parla amb la terra i aprendràs, t'ho explicaran els peixos de la mar. ¿Qui no sap, d'entre tots ells, que «és la mà del Senyor qui ho ha fet»? 
Job 12,7-9

Els meus ulls vetllaran per tu.
Salm 32,8 b.

Conec d'un a un , els ocells que van pels cims.
Salm 50,11

Fins l'ocell hi troba casa, l'oreneta s'hi fa un niu on posar la fillada, prop dels teus altars, Senyor de l'univers, rei meu i Déu meu. Feliç el qui viu a casa teva lloant-te cada dia! (...) El Senyor-Déu aixopluga i protegeix. 
Salm 84,4-5.12a


Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta
Mt 6,26

Glòria Vendrell i Balaguer 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa