La fe-la Confiança



Quan anem a un lloc que no coneixem, és de molt ajut confiar en les indicacions dels guies o dels qui coneixen el terreny

Com que per anar on no sabem, necessàriament hem d’anar per on no sabem, les indicacions dels guies, de les oficines d’informació de la muntanya, els consells de la gent que coneix el terreny o bé, d’altres persones que han fet anteriorment, la mateixa excursió que volem fer nosaltres, són útils en gran manera. Certament que podem anar a la nostra, però l’èxit, en aquest cas no està pas assegurat : podem no arribar al lloc que volem, bé, perquè no hem mesurat correctament les forces, perquè no hem portat els estris i indumentària apropiada pel lloc , o bé perquè , al no conèixer el camí, ens hem perdut. Sobretot a l’alta muntanya és de gran importància, acollir el que se’ns diu, confiar i ser obedients. Tots coneixem gent temerària que ha perdut la vida a la muntanya o que ha tingut un greu ensurt, per no haver escoltat el que se’ls deia.

Sovint anem per la vida prepotents i orgullosos, com si fóssim “petits déus”. En nom de la llibertat mal entesa, quàntes vegades no hem sofert en la nostra pell, els d’estralls de la soledat i de la tristesa?. Necessitem amb urgència, confiar en l’amor de Déu que és provinent , segur i lluminós. Hi està en joc la pròpia felicitat. És una qüestió de mort o de vida.

Rep de la seva boca l’ensenyament. Posa les seves paraules en el teu cor. 
Job 22,22

Si un home instruït sent una paraula sàvia, l'aprova i encara hi aprofundeix; 
Sir 21,15

Abans de fer qualsevol cosa, parla'n amb altres; abans de posar res en pràctica, reflexiona-hi bé.
Sir 37,16 

El neci pensa que ell tot sol pot decidir. L’assenyat sap escoltar els consells
Prov 12,15

Qui compleix els preceptes conserva la vida, qui els menysprea morirà
Prov 19

Desgraciats els qui menystenen la Saviesa i la seva instrucció: la seva esperança és buida, són inútils els seus esforços, s'afanyen per no res.
Sv 3,11

Per tant, deixeu-vos instruir per les meves paraules i això us serà profitós. 
Sv 22,25

He observat les teves paraules, no abandono els camins prescrits.
Sir 17,4 

Em dius : jo mateix t’instruiré. T’ensenyaré el camí que has de seguir. T’aconsellaré.
Salm 32,8a.

Aquest és el Senyor, el nostre Déu per sempre més; ell és el nostre guia
Salm 48,15 

Però jo no em separo mai de tu: tu em dónes la mà, em guies amb el teu consell
Salm 73,24a. 

Us ho ben asseguro: els qui guarden la meva paraula no veuran mai la mort.
Jn 8,51

Per això, tothom qui escolta aquestes meves paraules i les compleix, s'assembla a un home assenyat que va construir la seva casa sobre roca. Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, però no es va ensorrar, perquè estava fonamentada sobre roca. En canvi, tothom qui escolta aquestes meves paraules i no les compleix, s'assembla a un home sense seny que va construir la seva casa damunt de sorra. Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, i la casa es va ensorrar: la seva ruïna fou completa.
Mt 7,24-27

Glòria Vendrell i Balaguer

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa