El lladre de pessebres
Aquell any , la Natàlia volia fer el pessebre tota sola. L’any anterior li havia promès la seva mare. Així doncs, es va disposar a enllestir la feina.
Va obrir caixes i caixetes, totes elles plenes de la pols acumulada de tot un any, va desembolicar les figures: els animalons, el pont del riu, les cases, el paller, el molí, els pastors i pastoretes, els àngels, l’estrella, la cova, el caganer, el bou, la mula , Maria, Josep i............. ???????????????? ON ERA EL NEN JESÚS????????
Per més que el va buscar, tot remenant per les caixes i capsetes, durant més de una hora, tot va ser en va : definitivament no havia nen Jesús. I el cas, és que sense nen Jesús no podria fer el pessebre...
- Què podria fer ? - va pensar la Natàlia
El seu pare li va explicar que, tot i que ja feia molt de temps que això no passava, però que ell es recordava, que quan era petit , li havien dit, que havia un lladre de pessebres. Es tractava d’un lladre molt i molt trist, i que de tant trist com era, no volia que ningú estigués content, així que , quan arribava el Nadal, es dedicava a robar pessebres per les cases, perquè ningú pogués celebrar l’alegria del Nadal....
La Natàlia va pensar que això eren rucades, i no s’ho va creure pas . Però a l’endemà, ja no solament faltava el nen Jesús, sinó que també havien desaparegut totes les altres figures . I al cap de dos dies, havia desaparegut el pont del riu, les cases, l’estrella, el molí, el paller i la cova...
- El meu pare tenia raó!! – va pensar la Natàlia
De tant enrabiada com estava la Natàlia, va decidir que el maleït lladre no es sortiria amb la seva. Si el que ell pretenia , era robar-li l’alegria del Nadal, doncs no ho aconseguiria, perquè ella va decidir, que amb pessebre o sense, estaria d’allò més contenta !!!!
- Què s’ha cregut!!! No ho aconseguirà!!!- va cridar decidida la Natàlia.
Va arribar la nit de Nadal i quan la Natàlia, després de sopar, cantava nadales amb els seus germans i pares, es va adonar de que sota la finestra hi brillava alguna cosa....
Inexplicablement, el pessebre estava al seu lloc, amb la seva molsa, les llums de colors, els pastors i les ramades, el cel estrellat, la cova, el riu, els camells i els reis, els àngels i Josep i Maria, amb el nen Jesús, al bell mig, com un miratge....
El que no sabia el lladre de pessebres, és que encara que robés el pessebre, no podia robar la festa de dins del cor. Des d’aquell dia, va decidir marxar ben lluny i mai més ningú no el va veure rondant les cases, quan arribava el Nadal.
Va obrir caixes i caixetes, totes elles plenes de la pols acumulada de tot un any, va desembolicar les figures: els animalons, el pont del riu, les cases, el paller, el molí, els pastors i pastoretes, els àngels, l’estrella, la cova, el caganer, el bou, la mula , Maria, Josep i............. ???????????????? ON ERA EL NEN JESÚS????????
Per més que el va buscar, tot remenant per les caixes i capsetes, durant més de una hora, tot va ser en va : definitivament no havia nen Jesús. I el cas, és que sense nen Jesús no podria fer el pessebre...
- Què podria fer ? - va pensar la Natàlia
El seu pare li va explicar que, tot i que ja feia molt de temps que això no passava, però que ell es recordava, que quan era petit , li havien dit, que havia un lladre de pessebres. Es tractava d’un lladre molt i molt trist, i que de tant trist com era, no volia que ningú estigués content, així que , quan arribava el Nadal, es dedicava a robar pessebres per les cases, perquè ningú pogués celebrar l’alegria del Nadal....
La Natàlia va pensar que això eren rucades, i no s’ho va creure pas . Però a l’endemà, ja no solament faltava el nen Jesús, sinó que també havien desaparegut totes les altres figures . I al cap de dos dies, havia desaparegut el pont del riu, les cases, l’estrella, el molí, el paller i la cova...
- El meu pare tenia raó!! – va pensar la Natàlia
De tant enrabiada com estava la Natàlia, va decidir que el maleït lladre no es sortiria amb la seva. Si el que ell pretenia , era robar-li l’alegria del Nadal, doncs no ho aconseguiria, perquè ella va decidir, que amb pessebre o sense, estaria d’allò més contenta !!!!
- Què s’ha cregut!!! No ho aconseguirà!!!- va cridar decidida la Natàlia.
Va arribar la nit de Nadal i quan la Natàlia, després de sopar, cantava nadales amb els seus germans i pares, es va adonar de que sota la finestra hi brillava alguna cosa....
Inexplicablement, el pessebre estava al seu lloc, amb la seva molsa, les llums de colors, els pastors i les ramades, el cel estrellat, la cova, el riu, els camells i els reis, els àngels i Josep i Maria, amb el nen Jesús, al bell mig, com un miratge....
El que no sabia el lladre de pessebres, és que encara que robés el pessebre, no podia robar la festa de dins del cor. Des d’aquell dia, va decidir marxar ben lluny i mai més ningú no el va veure rondant les cases, quan arribava el Nadal.
Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat!
Glòria Vendrell i Balaguer
2 de gener del 2010
2 de gener del 2010
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada