Venbariarismes

Ser profe de religió en els temps que correm no és gens fàcil. Quan arribes a un centre costa molt fer-te lloc, costa que se’t reconegui, hi ha molts prejudicis. Entre pares, alumnes i professors, en general hi ha una gran desconeixença de la matèria. Hi ha arguments antropòlogics, històrics, sociològics, culturals, interculturals i lingüístics que donen coherència a la necessitat i a la importància de la religió a l’escola, però ara no vull entrar en això . El que vull és explicar com de gratificant i de il.lusionant és rebre a final de curs el comentari d’una alumna, que d’entrada NO volia fer religió, que sortia a la llista per error i que va arribar el primer dia a contracor, quedant-se solament per provar…. Això ha escrit, entre altres coses, en la valoració final de la carpeta d’aprenentatge“: El fet d’anar a religió m’ha fet pensar, que encara que no creguis, és bonic estar-hi”. És el millor que podia escoltar, m’ha alegrat moltíssim…. Poder crear espais on s’hi estigui bé, on...