Venbariarismes

Al principi Peníscola era solament el penyal. Hi ha indicis de l'antiga població dels ilergavons, va ser enclavament romà i musulmà després, però va prendre volada amb la construcció del castell templer i posteriorment essent Seu Pontifícia de Benet XIII, el Papa Luna, el s.XV durant el Cisma d'Occident. El penyal estava unit a la terra ferma per un estret istme que amb la pujada de la marea s'inundava i deixava la roca totalment aïllada, com passa encara avui al Mont sant Michel, però avui l'istme s'ha eixamplat i entre la platja del nord i la del sud, l'espai s'ha atapeït de botigues, comerços i restaurants i ha permès unificar la història antiga amb la moderna, no tinc clar si per a bé o per a mal.  En realitat la part més bonica és la que hi ha intramuralles, amb les seves casetes blanques i blaves abocades al mar, amb les seves fonts d'aigua dolça al peu de la roca, amb el bufador per on rugeixen les ones enfurismades i amb els dos temples important...

A les fotos no s'aprecia gaire, però he comptat fins a set colors del mar. Res és homogeni, tot és plural i aquí rau precisament la seva bellesa. En la mentalitat semita, el set és la plenitud. Me n'he adonat després de la coincidència. La plenitud de la bellesa està en totes les petites gràcies que ens brinden les coses i la vida.  Res millor que contemplar pausadament el mar i sense presses per comprovar que no és el mateix diversitat que uniformitat. Una bona lliçó de vida! Glòria Vendrell Balaguer Juny 2026  

  Moltes vegades penso en com en som d'insignificants, penso fins on arriba la meva memòria històrica, segons el que em van explicar els meus avis i sobretot iaies, i m'adono que hi ha un sostre que no puc superar. I em pregunto "pot ser que tingui alguna rebesàvia o algun avantpassat qualsevol amb una història digna de conèixer?"; la història solament està escrita pels grans i per als  grans, les petites històries passen desapercebudes al món, quan poden ser importantíssimes  per als petits.  L'esdevenir del temps ho acaba esborrant tot...  He pensat tot això avui, a la vista de les meves petjades a la sorra que un petit cop de mar esborrava com si res. És per això també que ha ressonat dins meu, i amb força significació, aquella sentida frase que fa temps que vaig fer meva" En una nit negra, sobre una roca negra, camina una formiga negra... Déu la veu i l'estima". Glòria Vendrell Balaguer juny 2026

Buscava una foto que representés totes les emocions d'aquests dos dies del Papa Lleó a Barcelona i no he pogut. Són tantes les coses viscudes, que he optat per fer una megafoto amb vint imatges, i perquè no en cabien més. Podria parlar del Virolai a l'estadi de Montjuich interpretat per l'Escolania, del Sergio Dalma a duo amb els escolans amb la preciosíssima "Em dones força", dels sonors silencis en les pregàries, del prodigi de bellesa de la Sagrada Família, del sentiment inexplicable quan el Papa s'apropava al nostre sector, del sentiment encara més difícil d'explicar quan li van acostar el nostre net petit Àlex a Montserrat, de les ganes que tothom s'assabentés que nosaltres sí que l'esperàvem, de les eloqüents proximitats amb els més petits i vulnerables, de la Paraula rebuda "estem fets d'eternitat"... deu ser per això, perquè estem fets d'eternitat que quan aquesta obre escletxes, per petites que siguin, passen coses que ni...

Ser profe de religió en els temps que correm no és gens fàcil. Quan arribes a un centre costa molt fer-te lloc, costa que se’t reconegui, hi ha molts prejudicis. Entre pares, alumnes i professors, en general hi ha una gran desconeixença de la matèria. Hi ha arguments antropòlogics, històrics, sociològics, culturals, interculturals i lingüístics que donen coherència a la necessitat i a la importància de la religió a l’escola, però ara no vull entrar en això . El que vull és explicar com de gratificant i de il.lusionant és rebre a final de curs el comentari d’una alumna, que d’entrada NO volia fer religió, que sortia a la llista per error i que va arribar el primer dia a contracor, quedant-se solament per provar…. Això ha escrit, entre altres coses, en la valoració final de la carpeta d’aprenentatge“: El fet d’anar a religió m’ha fet pensar, que encara que no creguis, és bonic estar-hi”. És el millor que podia escoltar, m’ha alegrat moltíssim…. Poder crear espais on s’hi estigui bé, on...