Venbariarismes

Els  frescos dels murs del monestir de sant  Benet, no hi eren sempre, però quan apareixien, la lluita era ferotge, entre el malvat Llucifer, que s’empeçonava en omplir-ho tot de tenebres i malsons, i els àngels alats que feien mans i mànigues per retornar la bellesa i la llum. Sempre era una cruenta batalla que repetida en cada generació, d'ençà que s’havia consagrat el temple en el s. XI, no donava treva i mantenia a distància tots els habitants del Bages, que temerosos ni s’hi acostaven. Hi havia qui deia que en l’aniversari de la consagració del temple, se sentia remorejar les veus del vell bisbe de Vic i la d’alguns monjos entonant música gregoriana. Tot plegat havia aplegat tant de misteri, que ningú se’n sabia avenir. Un mes de gener gèlid, aprofitant que el fred tenia ben entretingut Llucifer fent més foc del que mai havia necessitat, els nobles Sal.la i Ricardis, fundadors del monestir, l’abat Pere Frigola que li havia aportat tant d’esplendor i fins i tot el mateix san