diumenge, 17 de febrer de 2019

Murmuris



 Casteldefels 16 febrer

 Sempre que m’arribava la teva paraula , jo la devorava i era una alegria i una delícia per al meu cor
Jer 15,16

dilluns, 11 de febrer de 2019

Memòria agraïda

1900-1963

Vaig tenir un professor d’història que sempre deia que la ”Història” ha de ser sempre memòria agraïda. És veritat que hi ha coses de la història que pensem que més valdria oblidar-les per la seva càrrega de sofriment i de dolor i això m’ha fet dubtar molt de temps, però ara que està de moda “la resilència” no tinc altre remei que donar la raó al meu professor.

La meva iaia paterna va morir quan jo solament tenia tres anys, però guardo records molt vius d’algunes vegades que vam estar juntes, pocs però suficients per tenir-la present molt sovint. A mida que m’he anat fent gran he tingut cada cop més necessitat de saber coses d’ella. Diuen que m’hi assemblo i és veritat.

Va patir molt, per malaltia, perquè va enviudar ben jove quedant amb una nena petita que va tenir molts problemes de salut , perquè es va tornar a casar i pel que sembla malvivia una mica, perquè va viure la guerra i els seus horrors,  perquè va patir gana i perquè no tenia gairebé res per alimentar els seus fills, perquè va haver d’abandonar “La Casallarga” perquè no era seva sinó del marquès i una pedregada va fer malbé la collita de raïm ...

Tot i així diu la tieta Teresina que feia un caldo d’ossos bo bo, diu el papa que menjaven guixes i una sardina a repartir entre sis germans (segurament ella no en menjava) diu també que ningú ha fet millor que ella la patata i col amb cansalada, diu la gent que la recorda que era una bona dona.... No se si ella va saber que és això de la “resilència”, potser no ho va saber mai però és igual perquè si més no, ella va domesticar el dolor i el va fer seu . El seu sofriment ha donat fruit, el que ella esperava no ho sabem, però n’ha donat...Ella potser no va poder agrair la història, però jo avui sí que puc fer-ho per ella.

Avui quan després de “rescatar” les  camises de dormir que li pertanyien, que en el seu dia deurien ser  un tresor i  que ha trobat la tieta, amb el contacte del cotó, amb les aromes de pagès encastades en cadascun dels fils esgrogueïts pel pas del temps, imaginant les seves mans destres brodant les seves inicials, sento que formo part d’un teixit immens  d’avantapassats que m’han estimat sense saber-ho i que per més anys que visqués no podria agrair.

Aquest post és una minúscula goteta d’escuma enmig de l’oceà  d’agraiments que m’ha fet néixer, Una goteta insignificant si voleu, però la meva, la necessària....  el que voldria és que l’escalf minúscul de la meva minúscula goteta arribés també on es perd la meva memòria i totes les memòries...Transcendint el temps, i el pas del temps i les seves estratègies .

Glòria Vendrell i Balaguer
febrer 2019


divendres, 18 de gener de 2019

El temps


Passa i torna com si res
endebades el vull aturar, posar-lo dins l'armari sota clau, però és del tot impossible,
se'n va per les escletxes més petites, fuig...

Ell s'entesta a jugar amb mi i es fa el trobadís
s'arramba, s'enforna, s'aferra als records, però quan crec que el tinc per sempre,
s'escapa en un no res

Avui m'ha semblat sentir-lo plorar darrere els mobles desgavellats carregats de vida
però quan l'he volgut enxampar, ha fugit corrents, temorós i desconfiat

Ell es pensa que tot ho controla, però  no és veritat
perquè cada cop que passa i torna com si res
m'he adonat que deixa  reguitzells de moments
que queden suspesos i eterns

És el lapsus del temps

Glòria Vendrell i Balaguer
Gener del 2019




dimecres, 26 de desembre de 2018

El conte del Tió coix


El Tió petit l'any passat va perdre un peu. Amb l'enrenou del Nadal algú el va tirar al terra sense voler. És coix pobret. Tot i que la mestressa li ha posat una crossa de tronc de bosc, ell no s'hi troba i se sent perdut i estrany. Ni tan sols es reconeix... Si més no, abans servia per rebre cops de bastó i per cagar regals pels petits...ai quin temps!! Però ara ningú gosa fer-ho per no desgavellar-lo més encara, i tot i que l'han posat al menjador, s'ha adonat de que hi ha un altre Tió gran i ben plantat que s'ha apoderat de totes les mirades.

Esmaperdut per dins, malgrat el seu imposat posat simpàtic, s'ha despertat aquest matí mentre la mestressa parava la taula de Nadal. Preparant-ho tot per a la família que era a punt d'arribar, ella l'ha agafat , ha bufat sobre la seva barretina les espurnes de neula que li havien quedat de la nit anterior, li ha posat ben posada la crossa de fusta de bosc i l'ha girat de cara al balcó on el pessebre brillava més encara si cap, per la llum del sol...

Potser no ho ha entès tot, però aquell nadó indefens i nu li ha semblat que el mirava amb una tendresa tan certa, que ves per on!al Tió petit, per un moment li ha agradat ser coix.

Glòria Vendrell i Balaguer
Nadal 2018

dijous, 13 de desembre de 2018

Allà hi estaves



Quan el vent arrossegava l'impossible,
allà hi estaves i jo no ho sabia

Quan m'encerclaven sense sortida
allà hi estaves i jo no ho sabia

Quan les aigües m'anaven a ofegar,
allà hi estaves i jo no ho sabia

Quan el ferotge m'estrenyia el pas
allà hi estaves i jo no ho sabia

Però quan ho vaig saber, mai més vaig tornar a tenir por,
ni de cap cicló
ni de cap setge
ni de la força de l'aigua
ni de cap tigre de mort

Glòria Vendrell Balaguer
Desembre del 2018

dissabte, 8 de desembre de 2018

La Fira de la Puríssima sant Boi LLobregat 2018

72 anys després del que va començar sent solament una fira agrícola, la Fira de la Puríssima de sant Boi avui és fira gastronòmica, fira familiar, fira de concursos, fira de cartell, fira de la cultura, fira de la mobilitat, fira jove, fira tradicional, fira al cine, fira en foto, fira de sardanes, fira de fadrins, fira de museu, fira de l'espai públic...

El dret de celebrar fires a la nostra vila va ser concedit per Jaume I el conqueridor però  el dret de passejar-hi , de mantenir-la viva i d'ensumar el Nadal que eclosiona de cop, omplint-ho tot de llum...aquest dret solament és nostre.

I és que amb la fira arriba de nou l'advent,  la vigília de la Immaculada,   la molsa i l'arbre,  el tió i el pessebre i el desig d'un món millor.


































Glòria Vendrell i Balaguer
8 desembre 2018



La creu de can Cartró


A solament 338 m sobre el nivell del mar, el cim de can Cartró és el cim més alt de sant Boi de LLobregat. No se si el mas de can Cartró deu el seu nom a la muntanya o és a l'inrevés, però en qualsevol cas, tornar-hi després de cinquanta anys ha estat molt bé. Hi vaig pujar de nena i ara que ja no ho sóc, m'ha agradat si cap una mica més.

Pel que expliquen, en el lloc on hi ha la creu, hi va haver el "Pi de can Cartró", un pi pinyoner gegantí que diuen que es podia albirar des de ben lluny.

L'indret s'ha començat a conèixer, gràcies a "l'anella verda de sant Boi", però la realitat és que durant molts anys ha passat desapercebut del tot. De fet, quan hi vaig anar de nena, el vam trobar de casualitat perquè fèiem la travessa sant Ramon -sant Antoni passant per les carenes.

És lloc fronterer, entre sant Boi, santa Coloma de Cervelló, Torrelles i Sant Climent i lloc familiar pels santboians de la meitat del s.XX que acostumaven a passar el dia per aquests boscos, per passar el diumenge a l'aire lliure, per menjar àpats de pagès al mas (avui tancat) de can Cartró que tenia unes vistes immillorables o per treballar tenint cura dels cirerers tan típics d'aquesta zona.

El temps passa i ha passat però les empremtes de la muntanya es mantenen genuïnament inalterables, com ha de ser.

cirerers

Sant Ramon i el mar des de la Creu de can Cartró







Glòria Vendrell i Balaguer
desembre del 2018

dilluns, 26 de novembre de 2018

Advenire


Estaria bé que vinguessis i m'acostessis el tros que albiro sense poder tocar.

Desig

Estaria bé que davallessis i esquincessis el cel atardorat , que em portessis ni que fos un bocí tan sols de la neu primera.

Anhel

Estaria bé

Ardent espera

Glòria Vendrell i Balaguer
Novembre 2018


diumenge, 11 de novembre de 2018

Tardor, Collell i Paraula


"Mentre un silenci tranquil embolcallava l’univers " Sv 18,14


"El sol que despunta, proclama, quan s’aixeca, com n’és, d’admirable, l’obra de l'Altíssim " Sir 43,2


 "M'has robat el cor amb una sola mirada" Ct 4,9


"La teva promesa em fa tan feliç com a un home que troba un gran tresor" Salm 119


"T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos" Llc 10,21


"No hi ha res de secret que no s’hagi de revelar, ni res d’amagat que no s’hagi de saber" Lluc 12,2


"Jo he sortit de la boca de l’Altíssim i com una boira he cobert la terra" Sir 24,3



"Déu donà a la volta del firmament el nom de cel. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el segon dia" Gn 1,8


"Al mig de la plaça de la ciutat, amb el riu a banda i banda, hi ha l’arbre de la vida, que fa fruit dotze vegades; cada mes dóna el seu fruit, i les seves fulles serveixen per a guarir els pobles" Ap 22,2

Glòria Vendrell i Balaguer
novembre del 2018