dissabte, 9 de març de 2019

L’aniversari i el tren


-Li importa que m’assegui aquí? És que si viatjo d’esquenes em marejo....- És el que m’ha dit aquest matí una senyora al tren, demanat-me ocupar el lloc de la meva dreta on hi tenia posades les bosses que duia.
- Cap problema, no es preocupi- li he contestat, i he deixat les meves coses en un dels seients del davant que estaba buit.
Jo que sempre viatjo en tren, m’adono de que normalment la gent escull viatjar orientada en la mateixa direcció del trajecte. No sé si és perquè molts es maregen o si és per alguna altra  raó, però el cas és que és un fet constatable que em provoca preguntes de tant en tant, a mi que sóc curiosa de mena i que m’agrada esbrinar els sentits latents de les coses.
Doncs avui, a l’endemà d’haver fet un grapat d’anys, aquesta situació m’ha suggerit una cosa ben bonica: hi ha qui viu sempre projectat en el futur, mirant endavant, sense esma o sense necessitat de carregar amb el passat i hi ha qui viu permanentment anclat en la història esdevinguda, sense poder avançar i sense la mirada esperançadora del demà.
Doncs jo m’apunto al grup de gent que a vegades escull seure al tren d’esquenes a la vida i a vegades amb la vida al davant. Encara que em queixi de fer anys, en realitat el futur sempre m’il.lusiona, sempre és una caixa de sorpreses per destapar, sempre hi ha quelcom millor a descobrir.... però També m’agrada tant fer anys amb la mirada posada en el que vas deixant! És tant necessari ser agraït amb la pròpia història!
La fe en un Déu amorós m’ha donat uns ulls agraïts i atents a cada moment i a cada engruna de petit trosset  viscut. Segurament per això , sense saber-ho, aquesta senyora del tren, avui m’ha donat una petita lliçó de vida.

Glòria Vendrell i Balaguer
9 de març del 2019

dissabte, 2 de març de 2019

Trossets de Montseny en companyia











Un dia  de muntanya, de trobada i de retrobada, de temps que passa i del temps que ens queda al davant, de llar de foc i de conversa atepeïda, d'amistat bonica que els anys no fa malbé.

Glòria Vendrell i Balaguer

diumenge, 17 de febrer de 2019

Murmuris



 Casteldefels 16 febrer

 Sempre que m’arribava la teva paraula , jo la devorava i era una alegria i una delícia per al meu cor
Jer 15,16

dilluns, 11 de febrer de 2019

Memòria agraïda

1900-1963

Vaig tenir un professor d’història que sempre deia que la ”Història” ha de ser sempre memòria agraïda. És veritat que hi ha coses de la història que pensem que més valdria oblidar-les per la seva càrrega de sofriment i de dolor i això m’ha fet dubtar molt de temps, però ara que està de moda “la resilència” no tinc altre remei que donar la raó al meu professor.

La meva iaia paterna va morir quan jo solament tenia tres anys, però guardo records molt vius d’algunes vegades que vam estar juntes, pocs però suficients per tenir-la present molt sovint. A mida que m’he anat fent gran he tingut cada cop més necessitat de saber coses d’ella. Diuen que m’hi assemblo i és veritat.

Va patir molt, per malaltia, perquè va enviudar ben jove quedant amb una nena petita que va tenir molts problemes de salut , perquè es va tornar a casar i pel que sembla malvivia una mica, perquè va viure la guerra i els seus horrors,  perquè va patir gana i perquè no tenia gairebé res per alimentar els seus fills, perquè va haver d’abandonar “La Casallarga” perquè no era seva sinó del marquès i una pedregada va fer malbé la collita de raïm ...

Tot i així diu la tieta Teresina que feia un caldo d’ossos bo bo, diu el papa que menjaven guixes i una sardina a repartir entre sis germans (segurament ella no en menjava) diu també que ningú ha fet millor que ella la patata i col amb cansalada, diu la gent que la recorda que era una bona dona.... No se si ella va saber que és això de la “resilència”, potser no ho va saber mai però és igual perquè si més no, ella va domesticar el dolor i el va fer seu . El seu sofriment ha donat fruit, el que ella esperava no ho sabem, però n’ha donat...Ella potser no va poder agrair la història, però jo avui sí que puc fer-ho per ella.

Avui quan després de “rescatar” les  camises de dormir que li pertanyien, que en el seu dia deurien ser  un tresor i  que ha trobat la tieta, amb el contacte del cotó, amb les aromes de pagès encastades en cadascun dels fils esgrogueïts pel pas del temps, imaginant les seves mans destres brodant les seves inicials, sento que formo part d’un teixit immens  d’avantapassats que m’han estimat sense saber-ho i que per més anys que visqués no podria agrair.

Aquest post és una minúscula goteta d’escuma enmig de l’oceà  d’agraiments que m’ha fet néixer, Una goteta insignificant si voleu, però la meva, la necessària....  el que voldria és que l’escalf minúscul de la meva minúscula goteta arribés també on es perd la meva memòria i totes les memòries...Transcendint el temps, i el pas del temps i les seves estratègies .

Glòria Vendrell i Balaguer
febrer 2019


divendres, 18 de gener de 2019

El temps


Passa i torna com si res
endebades el vull aturar, posar-lo dins l'armari sota clau, però és del tot impossible,
se'n va per les escletxes més petites, fuig...

Ell s'entesta a jugar amb mi i es fa el trobadís
s'arramba, s'enforna, s'aferra als records, però quan crec que el tinc per sempre,
s'escapa en un no res

Avui m'ha semblat sentir-lo plorar darrere els mobles desgavellats carregats de vida
però quan l'he volgut enxampar, ha fugit corrents, temorós i desconfiat

Ell es pensa que tot ho controla, però  no és veritat
perquè cada cop que passa i torna com si res
m'he adonat que deixa  reguitzells de moments
que queden suspesos i eterns

És el lapsus del temps

Glòria Vendrell i Balaguer
Gener del 2019




dimecres, 26 de desembre de 2018

El conte del Tió coix


El Tió petit l'any passat va perdre un peu. Amb l'enrenou del Nadal algú el va tirar al terra sense voler. És coix pobret. Tot i que la mestressa li ha posat una crossa de tronc de bosc, ell no s'hi troba i se sent perdut i estrany. Ni tan sols es reconeix... Si més no, abans servia per rebre cops de bastó i per cagar regals pels petits...ai quin temps!! Però ara ningú gosa fer-ho per no desgavellar-lo més encara, i tot i que l'han posat al menjador, s'ha adonat de que hi ha un altre Tió gran i ben plantat que s'ha apoderat de totes les mirades.

Esmaperdut per dins, malgrat el seu imposat posat simpàtic, s'ha despertat aquest matí mentre la mestressa parava la taula de Nadal. Preparant-ho tot per a la família que era a punt d'arribar, ella l'ha agafat , ha bufat sobre la seva barretina les espurnes de neula que li havien quedat de la nit anterior, li ha posat ben posada la crossa de fusta de bosc i l'ha girat de cara al balcó on el pessebre brillava més encara si cap, per la llum del sol...

Potser no ho ha entès tot, però aquell nadó indefens i nu li ha semblat que el mirava amb una tendresa tan certa, que ves per on!al Tió petit, per un moment li ha agradat ser coix.

Glòria Vendrell i Balaguer
Nadal 2018

dijous, 13 de desembre de 2018

Allà hi estaves



Quan el vent arrossegava l'impossible,
allà hi estaves i jo no ho sabia

Quan m'encerclaven sense sortida
allà hi estaves i jo no ho sabia

Quan les aigües m'anaven a ofegar,
allà hi estaves i jo no ho sabia

Quan el ferotge m'estrenyia el pas
allà hi estaves i jo no ho sabia

Però quan ho vaig saber, mai més vaig tornar a tenir por,
ni de cap cicló
ni de cap setge
ni de la força de l'aigua
ni de cap tigre de mort

Glòria Vendrell Balaguer
Desembre del 2018

dissabte, 8 de desembre de 2018

La Fira de la Puríssima sant Boi LLobregat 2018

72 anys després del que va començar sent solament una fira agrícola, la Fira de la Puríssima de sant Boi avui és fira gastronòmica, fira familiar, fira de concursos, fira de cartell, fira de la cultura, fira de la mobilitat, fira jove, fira tradicional, fira al cine, fira en foto, fira de sardanes, fira de fadrins, fira de museu, fira de l'espai públic...

El dret de celebrar fires a la nostra vila va ser concedit per Jaume I el conqueridor però  el dret de passejar-hi , de mantenir-la viva i d'ensumar el Nadal que eclosiona de cop, omplint-ho tot de llum...aquest dret solament és nostre.

I és que amb la fira arriba de nou l'advent,  la vigília de la Immaculada,   la molsa i l'arbre,  el tió i el pessebre i el desig d'un món millor.


































Glòria Vendrell i Balaguer
8 desembre 2018