divendres, 18 d’agost de 2017

Qui és el més bonic?

Havia una vegada un nen i dues nenes que van imaginar un joc ...

El Pau, que era el més gran, el dirigia . Consistia en trobar o escollir  el nen o nena més bonic. La condició era que havien estar els tres d'acord, la decisió havia de ser unànime, sí o si!

Per a aconseguir-ho havien de valorar com tenia els ulls i el cabell, com de ben fetes tenia les cames i les mans, com de bé sabia enraonar i bellugar-se, si eren brillants els seus cabells, si somreia, si.... un grapat de coses que ja els tenia ben tips, cansats i atabalats!

La Maria , com que no la deixaven manar i fer les coses com ella volia, va deixar el joc i se'n va anar a fer la seva pel món

l'Abril seguia el Pau al principi, però se'n va cansar del joc i es va quedar entretinguda guarint amb tiretes les ferides que s'havia fet als peus de tant caminar 

Al Pau, que no li agradava que no li fessin cas i pobret, com que es va trobar sol,li va semblar que el millor seria desertar d'aquell joc, que ara se li figurava estúpid...

-Torno a casa- va pensar

Però va ser pel camí, que la Maria va venir corrents a trobar-lo per dir-li que havia trobat la nena més bonica, la va trobar més enllà del mar, en una illa gran, blanca de pell, d'ulls oberts com taronges i tot i que una mica ploranera,  simpàtica, més que res en el món...

-Aina és el seu nom- va dir la Maria tot mostrant-la

Encara el  Pau la mirava dubtós, pensant si ella era la més bonica o no, que va arribar l'Abril ensenyant un nen preciós , rodonet com una poma, grassonet com un meló, de cabell negre i lluent  com les nits d'estrelles...

- Quim és el seu nom- va dir l'Abril

I tot d'una es van trobar els cinc, mirant-se i decidint...

El Pau va dir que a la cap i a la fi, el més bonic era ell que era el més gran, i el més rosset de temps i el més bo de bon tros ...

La Maria va dir que ni parlar-ne, que la més bonica era ella, que de fet no sabia perquè s'havia prestat al joc quan era clar que ningú podia competir amb els seus rínxols d'or

l'Abril va remugar enfadada i va agafar una bona rebequeria, perquè no l'escoltaven quan ella deia que també era rosseta, que també tenia rínxols, que, que...

Com que la picabaralla va durar molta estona i com que cada cop cridaven més fort, van decidir tornar a casa definitivament ...

- ho preguntarem a la iaia- va dir el Pau- ella ens dirà la veritat

Quan la iaia  dels cinc els va veure venir, tan petits, tan dolços, tan divertits, tan rabiosament únics , tan seus... es va haver d'amagar per no haver de decidir... eren tan i tan  bonics el Pau, la Maria, l'Abril, l'Aina i el Quim !

Glòria Vendrell i Balaguer
agost del 2017

dimarts, 15 d’agost de 2017

Chichester agost 2017


Chichester ha estat l'última sortida d'aquesta setmana anglesa, però goso dir que la millor, tot i que no sabria dir ben bé per què... potser pels seus carrers plens de flors? pels típics pubs folrats de fusta i moqueta? pels seus jardins? per les seves aigües? per la seva catedral? pels seus parcs immensos ?per les seves torres i construccions? per la seva muralla?... tot això ho hem vist a altres llocs, però avui ha estat si cap,  més bonic, més especial, més ple de llum, més a prop, més petit, més... no se

Chichester, a la vora del riu Lavant i  situada al sud-est del comptat anglès de West Sussex, n'és la seva capital. Igual que les altres ciutats visitades, també remunta els seus orígens a l'època romana, ja que està construïda sobre les restes de l'antiga Noviomagus Reginorum. L'actual plànol de la ciutat encara conserva la distribució de carrers típica romana.

Hi ha fets , vestigis i esdeveniments en major o menor mesura, des de l'època anglosaxona i normanda  passant per l'edat mitjana fins l'actualitat, és per això que conserva tantes coses dignes i boniques de visitar: La cruïlla del mercat, construïda el s.XV, l'església catòlica de sant Richard, l'església de sant Joan evangelista, el parc on està l'amfiteatre romà, el mercat de la mantega, el Priory parc que conté el Guidhall, la catedral.... i la muralla que ho aixopluga gairebé tot i que permet un passeig circular pel centre històric.

Cruïlla del mercat


passeig muralles

Guildhall
Priory parc

Priory parc

Priory parc

Cricket a Priory parc
Boda a Priory parc

petanca a Priory parc



A la catedral d'estil romànic anglès, s'hi va afegir la construcció gòtica....diuen que és l'única catedral anglesa que es pot veure des del mar... no se si és per això, però m'ha semblat meravellosa: un aparador de llum i de color que no deixa indiferent, un claustre contrastat amb el verd que enamora, un cor cantant vespres que embadaleix, uns mosaics romans amagats en el subsòl, uns jardins que l'envolten que fan tancar els ulls i respirar, un senyor que ens dóna la benvinguda....

catedral



catedral

catedral

catedral






Si algú va un dia a Chichester, segur que veurà tot això que explico, però no haurà tingut la sort d'anar acompanyat d'una patufeta de pell blanca, ulls desperts i galtones dolces,  que va deixant el poc pèl que li queda per tot arreu, que fa unes cares increïbles  i que fa molt dur no poder-la veure fins d'aquí a molt.... però  si voleu preguntar per ella, es diu Aina i és un sol!


Glòria Vendrell i Balaguer
agost del 2017

Winchester agost 2017

Winchester va ser la primera capital anglesa (abans que Londres) ; Es troba  a l'extrem occidental del parc nacional South Downs; Per anar als seus orígens ens hem de remuntar a la ciutat romana de Venta Belgarum; Encara són visibles algunes restes de muralla romana, sobre la qual es va edificar el mur medieval, encara dempeus a la ciutat antiga.

Restes de la primitiva muralla romana



És molt coneguda  i un referent,  la seva catedral gòtica , que entre altres coses, és la que té la nau més llarga de tot Europa, i lloc on va ser enterrada la famosa escriptora Jane Austen, autora de conegudes obres, com "Sent i sensibilitat" i "Orgull i prejudici".


catedral



També és digne de destacar  el  Winchester College, que és l'escola pública més antiga d'Anglaterra encara en ús




La Buttercros, del s. XV situada a Hight street és un monument estimat i molt significatiu en la història de la ciutat.; Es diu que va haver un intent de desmantellar el momument i que la gent del lloc va organitzar un petit motí per impedir-ho.



La ciutat honora  amb una estàtua  el rei Alfred (s.IX) , que va ser qui defensar amb èxit el seu país de la invasió wikinga; En el moment de la seva mort es va convertir en el governant dominant a Anglaterra. 


El castell de Winchester és també un dels llocs mítics que cal visitar. Malgrat que solament vam ser a temps de veure'l per fora, això no treu el regust màgic que contagien les seves parets i el seu entorn, ja que dins, en el gran saló,  s'hi guarda la llegendària taula rodona del Rei Artur ( llegenda de Camelot)




El castell de Wolvesey era el palau dels bisbes normands. Tot  i que avui solament en queden dempeus quatre parets i algunes despulles, se sap que va ser construït sobre una estructura saxona primitiva ; Va ser també  lloc de recepció del rei espanyol Felip II i Maria Tudor, abans de les seves noces a la catedral.



Altres construccions boniques i dignes de tenir en compte entre altres, són el Winchester Guildhall, d'estil gòtic (seu de l'oficina de turisme) i l'hospital de la Santa Creu, construït al s. XII, però per a mi la millor construcció, és curiosament la que no ho és: el riu Itchen que circula pel centre de la ciutat, perfumant carrers i omplint de frescor i de color el que la pedra sola no és capaç de fer...una autèntica delícia!

Winchester Guildhall
Hospital de la santa Creu 


La catedral (esmentada al principi)  va ser construïda originàriament el 1079; Així doncs  hi trobem elements i formes arquitectòniques que van  des del s.XI , fins ben entrat el s. XVI. Un passeig tranquil per les seves naus i estances en donen una idea ràpida i prou clara.

Exterior de la catedral
Nau central i vitrall


Creuer nord

Murals s.XII-XIII (capella sant Sepulcre) 

Cripta

Icones i "forat sagrat" per on accedien els pelegrins , per estar més a prop de sant Swithun, patró de la catedral

William Walker, famós bus de Portsmouth  que va aconseguir apuntalar els ciments de la catedral
 per a la seva restauració en el s.XX
Cor ( el més antic d'Anglaterra que es conservi gairebé intacte)

Cor
Pila baptismal s. XII





Ha estat un altre dia plàcid i entranyable, un dia de veure coses, però també de pares, avis i fills... una mena de turisme gratament amenitzat per xumets, bolquers, cançons de bressol i per una mama que alleta on pot,  una nena més bonica que res .

Glòria Vendrell i Balaguer
agost del 2017