La llum i la foscor

Tot i la boira a la muntanya, tot i una sobtada tempesta, sempre torna a lluir el sol. Després de la nit, sempre ve el dia. Mai mai la mort te l'última paraula

El mar és signe de benedicció i de vida, però també signe de mort. En el moment que menys ho esperem pot aparèixer una tempesta sobtada que posi en perill la nostra vida.

A la muntanya, a la llum del sol, tot és preciós ,càlid i confortable, però si alguna vegada, ens ha sobtat la nit, quan encara hi érem, tot canvia : tot són ombres, incerteses, pors, perills...

La saviesa de Déu il.lumina la nostra realitat de bé i de mal, però igual que passa amb els arbres a l’hivern, la mort no té l’última paraula. És possible, malgrat tot, una altra Vida.

El sol, amb la seva resplendor, fa veure tota cosa, i les obres del Senyor són plenes de la seva glòria. 
Sir 42,16
El sol surt, el sol es pon, anhelant d'arribar al lloc d'on tornarà a sortir. Qo 1,5

Que n'és, de dolça, la llum! Que n'és, d'agradable, veure el sol!

Qo 11,7

I recorda't del teu creador, abans no s'apaguin el sol i la llum, la lluna i els estels, i, després de la pluja, encara torni la nuvolada. 

Qo 12,1-2

La teva vida lluirà més que el migdia, la fosca es tornarà com un matí. 

Job 11,17

Treu a la claror el cor de les tenebres, fa sortir a la llum la fosca de la mort.
Job 12,22

Tot és tenebra, no pots veure res, t'inunda un aiguat terrible. Déu és al capdamunt del cel i veu sota d'ell les estrelles més altes. I tu goses dir: «Què coneix Déu? Com pot jutjar a través de la tempesta? El vel dels núvols no li deixa veure res quan, caminant, fa  el tomb del cel.

Job 22,11-14

Tot d'una no es veu el sol que s'amaga entre els núvols, però arriba el vent i els escombra. Del nord ve la llum daurada 
Job 37,21-22

Des de dalt allargà la ma i m’agafà i em tragué fora de l’aiguat

Salm 18,17

És més radiant que el sol i supera tota l'estelada. I, comparada amb la llum del dia, la supera fora mida, perquè el dia deixa pas a la nit, però la maldat no pot res contra la Saviesa. 

Sv 7,29-30

Ni que passi per la vall tenebrosa, no tinc por de cap mal. Tu Senyor ets vora meu. La teva vara i el teu bastó em donen confiança.

Salm 23,4

Però a mi, Déu em rescatarà la vida de les urpes del regne dels morts per prendre'm amb ell.

Salm 49,16

Apaivagues el bramul de la mar, el bramul de les onades i els avalots dels pobles. Els habitants de la terra s'esglaien quan veuen els teus prodigis; tu omples de goig les portes de l'aurora i del crepuscle. 

Salm 65,8-9

Pel mig de la mar et vas obrir camí, i l'oceà es convertí en lloc de pas de les teves petjades invisibles. 

Salm 77,20

Déu de l'univers, renova'ns, fes-nos veure la claror de la teva mirada i serem salvats. 

Salm 80,4

Jesús pujà a la barca, i els seus deixebles van anar amb ell. Tot d'una es va aixecar una gran tempesta en el llac, fins al punt que les onades cobrien la barca. Però Jesús dormia. Ells van anar a despertar-lo i li deien: 

--Senyor, salva'ns, que ens enfonsem! Ell els diu: --Per què sou tan covards, gent de poca fe? Llavors es va aixecar, va increpar els vents i l'aigua, i seguí una gran bonança. Aquells homes, admirats, deien: --Qui és aquest, que fins els vents i l'aigua l'obeeixen? 

Mt 8,23-27 

Per què busqueu entre els morts aquell qui viu? No és aquí: ha ressuscitat.

Llc 24,5

Glòria Vendrell i Balaguer