Venbariarismes

blog.bettyboop.cat Hi ha una colla d'ocells que a primera hora del matí omplen de piulades i cridòria l'arbre que hi ha al costat de les escoles. En tot el tram, des del carrer Nou fins l'institut de Vallbona, el piulet i la gatzara avícola sona i ressona de tal manera, que és del tot impossible que passi desapercebut. Mai havia vist tal concentració d'ocells en un sol lloc i tan petit. I jo que acostumo a venir sentint la ràdio, cada dia em trec els auriculars  de les orelles i em quedo uns segons sota l'arbre per veure'ls i escoltar-los. Però he de dir que es solament un privilegi de primera hora. A mida que el dia avança, en la mateixa mida el so dels ocells va perdent vigor. Avui quan marxava al migdia, veient l'arbre buit d'ocells, m'he adonat de quant m'agradaria ser sempre a punt, en el lloc adient i amb els auriculars fora de les orelles. Glòria Vendrell i Balaguer octubre del 2015

Pau bonic, quan en facis quatre seràs més gran , però mai t'agafaran perquè sempre seran més petites Maria rinxolets, ara que n'has fet un i que ja quasi camines, ets un petit terratrèmol cridaner , divertit i bonic com cap Abril galtones dolces, quan en tinguis uns quants més de mesos, els empaitaràs i no et deixaràs prendre la pipa... Sou un trosset de cel i una boja alegria Cada dia, cada cop, cada moment Un instant us ha fet present l'abraçada, però n'hi ha tants que s'escapen ! Un bocinet tan sols d'aquests ulls tendres encara, i el món seria més fàcil i més planer. Glòria Vendrell i Balaguer octubre del 2015