Venbariarismes

L’eremitisme va ser el primer model de vida monàstica cristiana. Prové del grec eremos, que significa desert, per tant, una persona eremita (ermitana) és algú que viu sol, aïllat del món i en un lloc apartat, al bosc, muntanya, desert... Són persones ascetes, és a dir, persones que renuncien a tot plaer per dedicar-se completament a Déu. El monaquisme, del grec monakhós , que vol dir solitari, amb el temps va passar a ser el cenobisme, que prové de koinós i biós (comú, vida) és a dir, vida en comunitat. En aquest punt, el s.V apareix Sant Benet de Nursia i els benedictins. Sant Benet va fundar la  primera comunitat monàstica i cenobítica, un monestir benedictí a Monte Cassini i va escriure la famosa regla de Sant Benet. Un estil de vida que compagina la pregària, l'estudi i el treball ( Ora et labora) Dissabte passat vam anar a l'església romànica de Sant Ponç de Corbera, antic monestir benedictí. Contemplar-la amb la seva bellesa atàvica, em va suggerir tres coses que m...

Santa Maria de Belloch és una ermita romànica, és el que queda d'un vell priorat, és un preciós mirador a la Cerdanya, és una excursió des de Dorres, és un lloc privilegiat per albirar els cims més importants, és un monument històric des del 1980, és una de les marededeus més antigues del Pirineu, i és moltes coses més. Però el que més és, és BELLOCH, lloc bell, lloc bonic. Ha fet honor al seu nom quan hi hem estat tots (que no és gens fàcil), després de transitar per un any, on hem trobat a faltar tantes vegades espais com aquests, oberts, diàfans, tranquils, asserenats, sense presses i a vessar de coses que valen la pena.  Hem estat a més llocs aquests dies junts, però el nom d'aquest indret n'és el resum. Una delícia ser amb vosaltres. Cada cop més. Et prendré com a esposa per sempre, et prendré com a esposa i pagaré per tu bondat i justícia, amor i misericòrdia. Os 2,21 Glòria Vendrell Balaguer agost 2025 riu Carol Prats de Cadí Bellver de Cerdanya Alberg La Bruna Alber...

Coll de Nargó Coll de Nargó és un municipi de l'Alt Urgell, aturonat en una petita talaia sobre l'embassament d'Oliana. Com que és lloc de pas habitual pels que van camí d'Andorra, sovint resta ignorat i deixat de banda, per això és d'agrair haver-se aturat i viure-hi un parell de dies, acollits pels membres de l'associació cultural Nargònia, que han estat uns esplèndids amfitrions. I quan el motiu de l'escapada ha estat acompanyar el nostre fill Joan Pau a fer una de les nombroses presentacions del seu llibre «Amb ulls de romànic», s'hi afegeix un grau d'aquelles petites felicitats que et va donant la vida. Documentat des del s. X, manté encara alguns rastres del que va ser i mostra sense pudor la bellesa pròpia dels carrerons i racons medievals. El comte Ermengol n'és l'origen, però la història és la que ha fet la resta, i el Segre sempre present, i la seva gent i les seves esglésies...  Sant Climent és una perleta, una preciosa exquisidesa...

Aquell rellotge maleït, impertèrrit, com si res anés amb ell, no deixava de marcar els minuts, un rere l'altre, tic tac, tic tac…la llum de color groc-verd, un pèl fosforescent, que desprenia la seva esfera , se li entaforava entre les parpelles, que lluitaven per agafar el son sense èxit. Havia deixat el mòbil fora del seu abast perquè li provocava angoixa haver d'estar pendent de cadascun dels missatges de whatsapp en aquella nit de llarga espera….- et trucarem- li havien dit - no pateixis-... L'habitació s'havia tornat ben fosca, però no solament per la nit, sinó per les ombres que oprimien els seus pensaments. Mirar el quadre petit de la paret amb la seva imatge de quan era petita, de la mà dels seus germans, riallera i feliç, amb els seus rinxolets amarronats, li servia d'un alleujament indescriptible… i durant uns moments, uns segons possiblement, la ment s'alleujava i es tornava flàccida com un pa de pessic. Però durava poca estona, de nou aquella esper...

Elna és coneguda especialment per la seva catedral, l'única d'estil romànic en tot el Pirineu català, juntament amb la de la Seu d'Urgell, el museu Terrús  i per la «Maternitat», un castell llogat pel socors Suís d'Ajuda als Infants Víctimes de la Guerra, i transformat en maternitat entre 1939 i 1944 per Elisabeth Eidenbenz, que va permetre el naixement de prop de 600 nadons de mares de diverses nacionalitats i confessions.  La població, situada al Rosselló, a la Catalunya nord, sobre un turó encimbellat per la catedral, té orígens antiquíssims. Les troballes més antigues corresponen a l'edat de Bronze final. Illiberis va ser el seu nom inicial, quan era un poblat íber. Al s.IV va rebre per part de l'emperador romà Constantí i a causa de la seva mare Helena, el nom de "Castrum Helenae". D'aquí "Helna" i després "Elna". La catedral del s.XI, dedicada a santa Eulàlia i santa Júlia, destaca molt i molt pel seu preciós claustre, tre...

El Montseny és un massís muntanyós de la Serralada Prelitoral. Pel seu paisatge singular ha gaudit d'una gran estima popular. Abasta principalment tres comarques: La Selva, el Vallès Oriental i Osona. Tres cims l'encimbellen, El Turó de l'home i Les Agudes amb una mica més de 1700 m i el Matagalls que en fa  1698 m.  Parlem d'un espai natural molt ric i divers. La seva diversitat vegetal es deu també a la seva variada altitud. Depenent de l'alçada on ens trobem, podem veure, des de boscos de suredes i alzines, matollars i brolles, castanyedes, fagedes (com la de Santa Fe, que és un dels seus hàbitats més emblemàtics), fins avets, prats i pastures, vegetació de ribera, orquídies, falgueres, líquens, molses i altres espècies endèmiques i rares, protegides per la Reserva de la Biosfera, com el bolet sabatera, que el nostre amic Miquel recollia pel restaurant Can Fabes. El castanyer és present a Catalunya des de l'època dels romans i durant segles ha estat un dels ...