Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2013

Tots Sants i commemoració dels fidels difunts- La castanyada i Hallowen

Imatge
Amb la festa de Tots Sants i la Commemoració dels fidels difunts, el que tenim són dues festivitats unides per la tradició, arrelades en festes i costums ancestrals. Anem a pams: Per una banda, cal dir que la Castanyada era un antic àpat funerari. Les castanyes es menjaven en família amb una cerimònia de culte que estava amb relació al culte als morts. Hi havia la creença que per cada castanya que es menjava aquella nit, una ànima era alliberada del purgatori. Com que normalment amb la tardor arribava el fred (sobretot abans) sobre el s. XVIII, les castanyeres van anar sortint pels carrers oferint castanyes torrades. S’hi van afegir també els moniatos (producte típic de la tardor) Pel que fa als panellets, se sap que servien d’ofrena funerària i que se servien en l’àpat que se servia després de la mort d’un familiar. Des de l’antiguitat, tots els canvis en les estacions suposaven també un canvi de comportament en les societats ramaderes i agrícoles i això afavoria reflexions familiar

La darrera copa

Imatge
www.imagui.com He begut de moltes copes el vi a vegades ha estat agre però és veritat que el glop que ha entrat esquerp sovint ha caigut dins com gota dolça. De tant en tant, quan menys ho penso, l’agredolç pren formes variades pren rostre en totes les coses i em costa distingir entre el vi bo i el que no Ahir a la nit, amb el pes de les hores passades vaig pensar d’embriagar-me però aquest matí, al llevar-me amb la vista posada en les teulades emblanquinades per la nova llum, he llançat la copa que esclafida lluny de mi ha deixat escapar tot el beuratge Em quedo sola esperant la darrera copa que ha de venir. Glòria Vendrell i Balaguer octubre del 2013

L'enterrador de colors

Imatge
colores en la vida_Nedyalko Ivanov/planetagris.net Bernanos , novelista, assajista  i dramaturg francès , preocupat per la psicologia humana, pel que fa a la pugna entre el bé i el mal i entre la fe i la desesperació, va dir alguna cosa semblant a això : un enterrador que tingui fe no cal que vagi de color negre. Pot dur qualsevol color, perquè duu dins seu tots els colors de la vida. Si matem això, matem l'última esperança de la humanitat.... Plantem cara doncs a la uniformitat, al pensament únic, a la filosofia de moda, a la tendència dominant, a la inèrcia, al devenir absurd... encara que totes aquestes coses aparentment semblin formar part dels colors de la vida, en realitat , si aconseguim despertar de la letàrgia present, ens adonarem amb sorpresa de que totes elles en realitat són negre intens. Sentia dir fa pocs dies que en el món en que vivim cal fer la "tasca de l'escombra", ´que és la tasca de qui neteja, de qui desfà nusos, de qui possibilita la

Amiga de l'aigua

Imatge
Ha plogut sobre les teulades de casa meva i en cada forat petit hi ha penetrat una espurna de foscor tèbia i tímida, però decidida a quedar-s’hi. S’ha tenyit el cel d’un groc- vermell que desconeixia. Des de la balconada de casa em sento una mica perplexa per l’espectacle i em quedo muda a l’espera del que hagi d’esdevenir. La lleu tenebra es manté en el seu lloc i no vol marxar, malgrat els meus intents desesperats per foragitar-la i malgrat l’escletxa de llum que vol trencar la fosca groguenca i vermellosa. Com que no hi puc fer res, espero darrera la finestra de la balconada, una mica en secret, no sigui que la pluja gelosa vingui a buscar-me a mi també.  I en el transcurs de les hores adormides pel soroll de la pluja que cau sense treva, també m’acabo adormint, somiant que em faig amiga de l’aigua ... malgrat que la foscor tèbia i tímida no abandona mai els forats petits de les teulades, arriba un moment que en els meus ulls clucs hi brilla la llum de l’albada

Espinalbet-Santuari de Corbera

Imatge
Al bell mig de la serra d’Ensija-Rasos de Peguera, hi ha un racó bellíssim que fa olor de bolets sempre, però a la tardor inexcusablement . És lloc familiar per tradició, però també veí, del santuari de Queralt, del “Camí dels Bons homes” , de l’antic castell de Guillem de Berguedà, un dels grans trobadors catalans que va escriure bells versos d’amor, de la “Font del Bou “, del “ Pi de les tres branques”... Així doncs, a l’ombra dels Rasos de Peguera, a la capçalera del riu Demetge, trobem Espinalbet, format per un grapat de cases i masies disperses. El santuari de Santa Maria de Corbera, amb antecedents romànics, tot i que la construcció actual és del s. XVII, dóna nom a la serra, domina i corona l’entorn. Als peus del santuari , un parell d’esplanades contigües, enquadren el paisatge de tal manera, que s’hi experimenta a la vegada, el recull i a llunyania. Les vistes precioses del baix Berguedà, Montserrat, La Mola i la serra de l’Obac semblen a tocar de nosa

" Contemplar Crist "

Imatge
" Contemplad a Jesucristo. No ideas abstractas que secan la cabeza " PAPA FRANCESC Em vaig quedar enganxada a aquestes paraules pronunciades pel papa Francesc , precisament el dia de Sant Francesc, a Assís. Trobo que és una frase trencadora i plena de sentit, precisament en la nostra època que ha posat la raó per sobre de tot. Nosaltres que passem pel sedàs de la ciència tota cosa, per tal de poder-la donar per bona, no deixa de resultar-me del tot interessant pensar en el què vol dir. Lluny de trobar respostes encertades cent per cent ( no ho pretenc), m’aproximo amb respecte a la frase pronunciada pel papa Francesc, amb la intenció de que sigui ella mateixa la font d’inspiració... He pensat moltes coses, he cregut trobar moltes imatges... havia decidit fer un escrit sobre tot el que volia dir “ contemplar Crist”...  Però m’ha passat que després d’aproximar-m’hi, de pensar-hi i de donar-hi voltes, m’he adonat gratament de que fent això, m’al