Venbariarismes

Emparant-se en el seu nom del Far, una llegenda recollida pel pare Camós vers l'any 1630, pretén que la capella fou aixecada per uns mariners, que trobant-se en perill de naufragar, veieren el cim del Far del mar estant, i van prometre que si se salvaven construirien allà una ermita. Des d'antic, la Mare de Déu del Far és molt venerada a la rodalia. El primer esment documental del santuari del Far és en el testament del 25 d'agost del 1269 d'en Pere Jaume de Sesquions, fill de Bernat del mas veí del Far. Mossen Cinto Verdaguer : " Qui pogués amb vosaltres volar per les rouredes que beuen les suades de l'aspre Pirineu, i vora els banys dels cignes d'aqueixes pollancredes descabdellar lo somni que és vida del cor meu" L'Església actual del Far és el resultat d'una sèrie de remodificacions produïdes al llarg dels anys. Malgrat tot, la rusticitat dels murs i de la volta li dóna una bellesa i categoria especial. ...

contemplo mon no-res contemplo el mar i el cel, i llur grandesa m'aixafa com un pes. Jacint Verdaguer A la vida o al cor quelcom li prenen les ones que se'n van; si no tinc res, les ones que ara vénen, digueu-me: què voldran? Jacint Verdaguer Per què escriure més versos en l'arena? Platja del mar dels cels, quan serà que en ta pàgina serena los escriuré amb estels? Jacint Verdaguer Necesito del mar porque me enseña: no sé si aprendo música o conciencia: no sé si es ola sola o ser profundo o sólo ronca voz o deslumbrante suposición de peces y navios. El hecho es que hasta cuando estoy dormido de algún modo magnético circulo en la universidad del oleaje. No son sólo las conchas trituradas como si algún planeta tembloroso participara paulatina muerte, no, del fragmento reconstruyo el día, de una racha de sal la estalactita y de una cucharada el dios inmenso. Pablo Neruda