Bolets de soca: La saviesa de la natura

En el camí boscós de Vilalleons al santuari de Puig de l'Agulla, m'ha sorprès veure tants i tants bolets de soca, adherits als troncs dels arbres vius, però també als troncs morts i abandonats al terra humit. Crec que mai havia vist una concentració tan gran d'aquests ganoderma lucidum i també d'altres. Són realment bonics i sorprenents. 

Són bolets que poden viure parasitàriament en el tronc viu, alimentant-se dels nutrients que extreuen de l'arbre en què viuen. Però el que em crida més l'atenció, és la necessària i important funció que realitzen els bolets sapròfits, els quals, alimentant-se de la fusta morta, retornen al medi natural els nutrients que hi ha en el tronc i a les arrels dels arbres que han mort, en un cicle interminable de mort i vida.

De nou i com sempre, la natura ens alliçona:

1. Tota vida és digna, fins i tot quan aparentment no ho és, perquè sempre dona fruits, potser no els esperats, però fruits sempre. 

2. Quan sembla que la vida està acabada i que no hi ha res més, de la mort sorgeix la vida, perquè aquesta és per sempre, no té data de caducitat, en el cas de la natura, a causa d'un bell reciclatge natural i en el cas de les persones perquè venim d'Ell i tornem a Ell.

3. Quan sembla que tant d'esforç ha estat inútil, quan ens lamentem que no hem fet les coses bé, quan pensem que res de bo pot ja sortir de nosaltres, petits bolets de soca tot ho capgiren i ens adonem que potser tot té un sentit.

Naturalesa sàvia i sempre sorprenent.

Glòria Vendrell Balaguer

Gener 2025